Europa Press Un informe assenyala la permissivitat de les autoritats com a causa de l’augment de la delinqüència a Catalunya
La seguretat destaca negativament a Catalunya i bona part del problema rau en la impunitat estructural
Catalunya torna a aparèixer al centre del debat sobre seguretat després de la publicació de l’últim informe de l’Observatori Demogràfic CEU-CEFAS. L’estudi, signat per Alejandro Macarrón i Joaquín Leguina, conclou que Catalunya s’ha convertit en el principal focus de delinqüència greu del país. La investigació assenyala taxes desproporcionades de violacions, robatoris violents i okupacions, que en molts casos dupliquen o fins i tot tripliquen les de la resta del territori.
Els autors de l’informe apunten a diversos factors que expliquen aquesta situació, però en subratllen un per sobre dels altres: la permissivitat de les autoritats. Segons el document, la baixa percepció de risc per part dels delinqüents, unida a l’escassa contundència institucional, ha generat un escenari propici per a l’augment sostingut de delictes greus.
Violacions, robatoris i okupacions: Catalunya encapçala totes les llistes
L’informe revela una dinàmica molt clara. Entre 2022 i 2024, Catalunya va registrar la taxa més alta de violacions per milió d’habitants de tot Espanya. Lleida apareix al capdavant d’aquesta estadística, amb una freqüència 2,3 vegades superior a la mitjana estatal. Només Balears, País Basc i Navarra s’hi acosten lleugerament, mentre que altres províncies com Sòria, Sevilla o Saragossa queden molt per sota.
El major Trapero | Europa Press
La comunitat també lidera el rànquing de robatoris, especialment els robatoris amb violència i intimidació. La diferència amb la resta d’Espanya és àmplia. En aquest tipus de delictes, Catalunya supera en un 134% la mitjana nacional. Madrid també registra nivells elevats, però la distància és molt menor.
Un altre element alarmant és l’okupació. Catalunya concentra una xifra d’ocupacions d’habitatges 3,6 vegades superior a la del conjunt del país entre 2022 i 2024. L’informe qualifica aquestes dades d’“impactants” i recorda que la usurpació gairebé no existiria si el càstig fos realment dissuasiu.
Un entorn favorable al delicte
Macarrón i Leguina apunten a tres factors estructurals. L’alta urbanització, la presència de menors estrangers no acompanyats i, sobretot, el clima de baixa percepció de risc. Segons l’estudi, Catalunya no destaca en proporció de població africana o americana en comparació amb altres regions amb menys criminalitat, cosa que reforça la idea que el context local és clau.
L’informe sosté que la relació entre immigració i delinqüència no respon a un patró homogeni i que depèn en gran mesura de l’entorn institucional. En aquest sentit, Catalunya ofereix un escenari on el delicte troba menys barreres punitives i una capacitat dissuasiva més feble.
La seguretat destaca negativament a Catalunya | Mossos d'Esquadra
Advertiments i conclusions
El document del CEU-CEFAS remarca que Espanya continua sent, en general, un país segur en comparació amb d’altres del seu entorn. Tanmateix, alerta d’una “tendència preocupant” en l’augment de delictes d’especial impacte social. Els autors reclamen més efectius policials, més mitjans judicials i penes més altes.
La conclusió central de l’informe és contundent. L’Estat està complint “pitjor” el seu paper de prevenció i càstig del crim, i Catalunya representa l’exemple més clar d’aquesta deriva. Segons els seus autors, la combinació de polítiques permissives, criminalitat importada i manca de recursos per combatre el delicte està generant un escenari cada cop més difícil de revertir.
Més notícies: