Inflació disparada i impostos pels núvols: a Sánchez se li acaben els arguments

L'augment de preus està esborrant els guanys que les famílies espanyoles havien experimentat en els darrers anys, cosa que ha accentuat el procés d'empobriment generalitzat. Segons un informe d'ESADE, la riquesa mitjana de les famílies ha augmentat de 335.000 euros el 2016 a 380.000 euros el 2022. Tanmateix, aquest increment ha quedat anul·lat pels efectes de l'augment de preus. Això ha fet que, en termes reals, la riquesa familiar el 2022 se situés per sota dels nivells del 2019

Aquest fenomen de pèrdua de poder adquisitiu afecta de manera desigual les llars espanyoles. L'1% més ric continua acumulant una proporció desmesurada de la riquesa, mentre que el 50% de les llars més pobres amb prou feines acumulen un 7%. En aquest context, la bretxa entre rics i pobres continua ampliant-se. La desigualtat es manté a nivells alarmants, amb Madrid liderant el rànquing de riquesa, però també de desigualtat

L'empobriment no és només un problema de manca d'augments salarials. La pressió fiscal també ha augmentat significativament. Segons Funcas, la càrrega fiscal ha assolit nivells històrics, cosa que ha incrementat els impostos sobre la renda i el consum. Des del 2008, les llars no només ingressen menys en termes reals, sinó que a més suporten una càrrega fiscal més gran. L'índex de càrrega fiscal ha pujat de 100 el 2008 a 114,4 el 2024, mentre que la renda neta real amb prou feines ha arribat a un índex de 95,7

Aquest fenomen, anomenat "progressivitat en fred", fa referència a la manca d'ajust dels trams de l'IRPF a l'augment de preus. És a dir, els contribuents paguen més impostos sense veure un augment real en els seus ingressos. Paral·lelament, el tipus mitjà de l'IRPF ha pujat del 12,7% el 2019 al 14,4% el 2024. A més, l'IVA ha suposat un sobrecost de 438 euros per a les llars entre 2021 i 2024, cosa que agreuja encara més la pressió sobre les economies familiars

I de fons el model econòmic

A més de l'impacte fiscal, l'estructura econòmica d'Espanya també contribueix a l'empobriment. Des de la crisi del 2008, el PIB per càpita ha romàs estancat, cosa que ha deixat Espanya endarrerida en comparació amb el nucli econòmic europeu. La manca de productivitat i la dependència de feines de baix valor afegit agreugen la situació

La pèrdua de poder adquisitiu és encara més evident en el mercat de l'habitatge, on els preus continuen creixent a un ritme superior al dels salaris. Les noves generacions, que s'enfronten a preus elevats en l'habitatge i una capacitat d'estalvi limitada, veuen reduïdes les seves possibilitats de capitalització. Això perpetua les desigualtats intergeneracionals i limita les perspectives econòmiques a llarg termini

Si es manté l'actual ritme de creixement de la renda real, les famílies espanyoles trigaran anys a recuperar els nivells de poder adquisitiu del 2008. Sense reformes fiscals que ajustin els trams de l'IRPF a l'augment de preus, l'empobriment serà un procés acumulatiu que afectarà especialment les rendes mitjanes i baixes. El model econòmic, en fi, demostra que la riquesa macro pot estar perfectament divorciada de la realitat micro