L'independentisme radical ja amenaça Junts i ERC

"És hora que el nacionalisme català es replegui sota unes úniques sigles, arrabassi el poder als autonomistes i imperialistes i restitueixi l'Estat Català". És el missatge de Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, després del pacte PSOE-Junts. Les seves paraules reflecteixen molt bé el sentir de l'independentisme radical aquestes últimes hores.

La sensació és de canvi de paradigma a l'espai sobiranista català. Les bases independentistes llegeixen l'acord com la submissió al PSOE i la rendició dels partits processistes amb els seus dirigents al capdavant. Davant d'això, les noves propostes ja comencen a presentar les seves credencials.

Aliança Catalana, l'ANC i Clara Ponsatí es disputen el quart espai independentista, cridat a enterrar els partits processistes (ERC, Junts i CUP). Ara comença una refundació de l'espai sobiranista. Una reestructuració que podria culminar amb les eleccions autonòmiques catalanes del 2025.

Aliança Catalana, rumb al Parlament

Des que Aliança Catalana va anunciar la seva intenció de concórrer a les properes autonòmiques, molts la veuen com la gran alternativa al processisme. El partit de Sílvia Orriols representa un independentisme radical amb tints identitaris. La seva proposta, declarar la independència unilateral i posar fi a les polítiques bonistes de l'esquerra (sobretot en immigració).

Aliança Catalana assegura que hi ha hagut una allau d'adhesions després d'anunciar-se l'acord PSOE-Junts. Cal recordar que el partit ja va arrasar a les municipals de Ripoll. Ara cal veure si aguantaria el pols als partits processistes, amb una implantació territorial molt més consolidada.

Sens dubte, els pactes d'investidura de Junts i ERC amb el PSOE aplanen el terreny per a “l'efecte Orriols”. Sobretot perquè a més del discurs antiimmigració, Aliança Catalana es nodreix de l'assenyalament a la traïció dels dirigents processistes. Un cop caigut el mite de Puigdemont, Sílvia Orriols pot optar a la vacant del lideratge messiànic per a una nova etapa.

La llista cívica de l'ANC, més a prop

Després de conèixer l'acord entre Junts i PSOE, l'Assemblea Nacional Catalana va emetre un dur comunicat: “L'Assemblea no pensem quedar-nos de braços plegats, i articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir la independència com més aviat millor. El poble català que aspira a la llibertat té una entitat al seu costat que no s'aturarà fins assolir-la”.

Les últimes hores s'han multiplicat les peticions de les bases de l'ANC perquè llanci una llista cívica a les properes eleccions. Fa temps que l'Assemblea amenaça els partits de disputar-los l'espai electoral. La investidura del govern espanyol accelera la carrera cap a la ruptura amb les formacions polítiques.

El problema de l'ANC continua sent la seva vinculació estreta amb tot l'entramat de Junts, Carles Puigdemont i el Consell de la República. Ara caldrà veure com articula la seva proposta d'alternativa política a l'ocàs del processisme. I si els seus dirigents gosen complir l'amenaça en aquest punt de no retorn.

Clara Ponsatí enterra el processisme

Un altre espai que s'obre ara és el que lidera Clara Ponsatí, i ara com ara el menys definit políticament. Perquè fins ara l'eurodiputada i companya de viatge de Puigdemont a l'“exili” s'ha limitat a la crítica frontal ia suggerir difusament la necessitat de nous lideratges. No ha concretat com s'hauria d'articular aquest nou moviment i fins i tot ha renunciat a liderar-lo.

Però Ponsatí té un pedigrí que ni Aliança Catalana ni tan sols l'ANC tenen al moviment independentista. Amplis sectors la veuen com el relleu de Puigdemont i la persona cridada a refundar l'espai sobiranista. A la seva última carta crida a castigar ERC i Junts articulant amb noves propostes la frustració que fins ara s'expressava amb l'abstencionisme.

Clara Ponsatí va parlar fa poc de la necessitat que noves generacions prenguin el relleu dels vells dirigents. Ella es va descartar per liderar la renovació, però si ella engegués el procés és molt probable que gent de l'òrbita tant d'ERC com de Junts la seguissin. Per això la seva figura incomoda tant els partits assenyalats com els traïdors i condemnats a l'esquinçament.