L'independentisme obre el debat: S'ha d'eliminar la immersió a les escoles?

Una de les noves irrupcions al panorama independentista català ha estat el partit de Clara Ponsatí, Alhora. La formació vol trencar l'hegemonia del procesisme amb una proposta renovadora que passa per recuperar la via unilateral. En la intenció de ser més trencadors que ningú, han tocat una tecla sensible a l'imaginari catalanista com és el debat de la immersió lingüística.

Alhora proposa la substitució de la immersió lingüística, que consideren fracassat, per una doble xarxa amb escoles exclusivament en català i d'altres que no. Creuen que és l'única manera de garantir una educació exclusivament en català a les famílies que ho desitgin, sense importar-ne l'origen o l'extracció social. Així mateix, proposen avaluacions externes del nivell de català i incentius econòmics a les escoles que assoleixin els objectius proposats.

Forma part del que anomenen “pla de xoc per al català”, que inclou l'exigència del coneixement del català per a funcionaris i la fi de les subvencions a les produccions i els mitjans de comunicació que no siguin íntenframent català. També volen afavorir les empreses que prioritzin el català. Però sens dubte, la proposta de la immersió lingüística és la més polèmica i ha obert un debat a l'independentisme.

La CUP, amb tota contra Ponsatí

Els més vehements han estat els de la CUP, que han acusat Clara Ponsatí de soscavar les bases de la supervivència de la llengua. La candidata del partit, Laia Estrada, ha dit que "la proposta de la doble xarxa educativa és assumir la derrota davant de l´ofensiva judicial de l´espanyolisme contra el català". La també candidata Laure Vega ha dit que “com a filla de castellanoparlants, si no fos per la immersió m'hauria perdut l'accés a gran part del que sóc”.

L'exdiputat Albert Botrán ho ha titllat d'“error” perquè “la segregació escolar ja és un problema per al català i això no faria més que aprofundir-la”. La CUP defensa destinar més recursos públics i legislar perquè la immersió es compleixi “i hi hagi més catalanoparlants, no menys”. Un altre cupaire veu com una contradicció voler fer una DUI i ser incapaç de fer complir la immersió, “no sembla gaire creïble”.

Qui també ha reaccionat, encara que de manera indirecta, ha estat la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs. Ho ha fet reuitejant el dur missatge de l'entitat Club Editor, que ha considerat “aberrant” que “els paladins de la catalanitat defensin la segregació per llengua”. Han afegit que Ponsatí i els seus “no estan assenyats”, i la prova és que “el català veurà encongir-se el seu radi en pocs anys”.

També s'ha afegit a la discussió l'exdiputat independentista Germà Bel, que ha defensat la proposta d'Alhora: “Em sembla una bona proposta, cal acabar amb la política de no mirar el problema de manera directa i conformar-se de tant en tant amb plors i laments”. En la mateixa línia, el periodista Carles Heredia ha dit que "actualment la immersió és minoritària" i que "és un debat que el país ha d'afrontar i deixar d'autoenganyar-se".

Alhora es defensa

Davant l'enrenou format, Alhora ha sortit al pas de les crítiques matisant la seva proposta i acusant Vilaweb de “titular periodísticament tendenciós”. Segons Júlia Ojeda, “la doble xarxa no va contra la immersió lingüística, sinó que és un procés en paral·lel”. La seva intenció és, diu, “revertir la tendència actual per la qual a les escoles amb immersió empenyen el sistema a la normalització de la disglòssia i arraconen el català”.

Jordi Graupera, número dos del partit, ha insistit que “l'elecció no és entre la immersió o un altre sistema, sinó entre polítics que menteixen sobre la immersió mentre el català recula i els que et diem la veritat sobre l'escola i proposem ampliar la immersió”. Entre les respostes a Graupera destaca la directora del Punt Avui, Sara Muñoz. "Amb el teu model no hauria parlat en català a la vida perquè al meu barri perifèric i castellà puc imaginar l'aposta de tothom", afirma.