L'incòmode debat de la sanitat i la immigració que ara esclata a Catalunya

Una de les arestes del debat espinós sobre la immigració és la pressió assistencial dels serveis públics. Fins ara, defensar que l'augment de la immigració il·legal contribueix a la saturació de la sanitat s'associava a l'extrema dreta. Una informació apareguda aquesta setmana torna a obrir el debat des d'una nova perspectiva.

Segons s'ha sabut, el Departament de la Salut va contactar amb hospitals peruans per frenar l'arribada de nens amb càncer. El motiu, un sobtat desembarcament de famílies peruanes a Barcelona per tractar casos de càncer infantil amb pronòstic greu. La dada és cridanera: un de cada quatre tractaments és menors sense documentació.

Això demostra que hi ha una pràctica real que posa en risc el fràgil equilibri entre el servei assistencial i la sostenibilitat econòmica del sistema. El debat, fins ara segrestat per l'estigma del racisme, entra en un nou escenari. Obliga a fer una reflexió més enllà de la batalla ideològica.

CatSalut ja va alertar al setembre de casos de frau

Tot i que ara es constata una realitat, la sospita ve des de fa temps. El mes de setembre passat, el Servei Català de Salut (CatSalut) va alertar els centres d'atenció primària de possibles fraus per part d'estrangers en sol·licitar la targeta sanitària. Metges i oenagés van acusar l'administració de racista.

L'ordre de CatSalut simplement advertia de “casos d'estrangers que vénen a Catalunya amb malalties preexistents diagnosticades al país d'origen”. La intenció, deia, era “rebre tractament mèdic a càrrec del sistema públic de salut mitjançant la tramitació de la targeta sanitària”. Finalment advertia que això és “un frau de llei”.

El debat sobre la salut i la immigració és el més delicat perquè l'atenció sanitària és una qüestió humanitària inevitablement, i això desvirtua el debat. Per això, qualsevol intenció de denunciar aquests fraus s'associa amb el racisme i la xenofòbia. Més enllà de l'ús polític que es vulgui fer, la realitat és que els recursos són limitats i per això les administracions vetllen (o ho haurien de fer) per la legalitat en l'ús dels serveis.

El debat sobre l'assistència universal i els límits

A partir d'aquí, hi ha diferents posicionaments més o menys restrictius sobre el dret a l'atenció sanitària. El 2012, el Govern de Mariano Rajoy va treure la targeta sanitària a immigrants irregulars per evitar el “turisme sanitari”. El Govern de Pedro Sánchez va revocar aquesta mesura amb la seva arribada al poder el 2018.

Anant un pas més enllà, Sanitat vol aprovar ara una llei per estendre l'assistència sanitària a immigrants sense padró. És la reacció del Govern central a la polèmica de les traves a l'empadronament de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. La mateixa Orriols va proposar que la targeta sanitària portés foto per evitar fraus.

El debat té molts matisos i és evident que les famílies peruanes que viatgen amb els nens a Barcelona ho fan moguts per la desesperació. Això no es pot comparar amb l‟ús fraudulent dels serveis públics per part d‟estrangers. Però obliga a obrir una reflexió sobre els límits dels serveis públics i la necessitat d'exercir un control més gran per evitar els paranys.