Les imatges que mostren com ha canviat la fesomia de moltes ciutats catalanes

Aquest dimecres l'usuari @ModoAlt publicava a la xarxa social X un vídeo de la ciutat de Lleida. En aquest vídeo es veu una plaça amb centenars d'africans, reunits en el que sembla algun tipus de festa diürna. Fins fa poc unes imatges així haurien estat rebudes amb sorpresa i incredulitat, però cada dia és un fenomen més comú, no només a Catalunya, sinó a tot Europa.

Lleida té més de 140.000 habitants, un 21,5% dels quals són estrangers, un total de 30.700. A tres districtes (dos dels quals són dels més poblats de la ciutat) la xifra d'immigrants s'acosta al 30%.

En general, el perfil dels immigrants és jove, amb una formació baixa o nul·la i cultures i valors molt diferents dels europeus occidentals. El vídeo està acompanyat d'un comentari pel que fa a la intempestivitat de la festa a Lleida. “Aquí estan partint-se el llom per pagar la pensió contributiva de la teva àvia”.

Catalunya està especialment afectada per aquest tipus d'immigració, a més de sostenir una població immigrant molt superior proporcionalment a la resta d'Espanya. La prova del cotó és l'altíssima natalitat estrangera a Catalunya. El 2018, un 43% dels nascuts a la província de Lleida tenien almenys un progenitor de nacionalitat estrangera.

A més, no és un fenomen aïllat, a Girona aquesta dada era un 49% el mateix any, a Barcelona un 42% i a Tarragona, un 41%. Per tot el país cada cop es veu més clar aquest canvi demogràfic. Ciutats petites com Cervera, Manlleu, Tortosa, Mollerussa o Roses tenen totes més del 20% de població estrangera.

La velocitat d'aquesta arribada d'immigrants s'ha accelerat els darrers anys, havent arribat al pic el 2019 i disminuint amb la pandèmia. Actualment, prop del 40% dels habitants de Catalunya entre 25 i 40 anys són estrangers.