L'hotel Bilderberg
Els assistents, seleccionats cada any, oscil·len entre 120 i 140, tots líders polítics i grans influents
Victor Halberstadt i Marie-Josée Kravis, dirigents dels “Bilderberg meetings” | 
Cedida, E-Noticies, Xarxes Socials
Cedida, E-Noticies, Xarxes Socials POLÍTICA
Amb els rigors de l'estiu i sense que serveixi de precedents, m'animo a canviar de terç de la història geogràficament propera per altres assumptes que desperten la meva curiositat.
El 1954, a l'Hotel Bilderberg d'un poble neerlandès anomenat Oosterbeek, molt a prop d'Arnhem, va tenir lloc una reunió a la qual van assistir representants de la política, de l'alta societat, periodistes i influents financers. L'objectiu d'aquell esdeveniment era crear un fòrum de discussió per fomentar una millor comprensió de les complexes forces i tendències que afectaven les nacions occidentals en el complicat món resultat de la finalització de la Segona Guerra Mundial.
A partir d'aquell moment, es realitza anualment un esdeveniment de tres dies de durada per entaular discussions informals que promoguin un diàleg d'enteniment entre Europa i Amèrica del Nord. Els promotors de la iniciativa pretenien que els grans líders en els sectors de major influència a ambdós costats de l'Atlàntic poguessin parlar lliurement i sense pressió mediàtica en un fòrum especialment adaptat per a aquest fi.
Des de llavors i fins als nostres dies, els "Bilderberg meetings" s'han anat succeint, organitzats per una fundació específica del mateix nom i governada per un comitè els membres del qual són triats cada quatre anys amb la possibilitat de ser reelegits. Ells són els que preparen i proposen els punts a tractar, el programa i la selecció de participants.
L'hotel Bilderberg, ubicat en un poble neerlandès anomenat Oosterbeek | Google Maps
El comitè és dirigit per un home i una dona: el neerlandès Victor Halberstadt, professor d'economia de la Universitat de Leiden, i la nord-americana Marie-Josée Kravis, empresària de 73 anys. La resta de components són 30 persones influents de 19 països. L'única espanyola dins del mateix és Ana Botín, del Banc Santander. Entre ells, podem trobar el president del Fòrum Econòmic Mundial, així com executius de grans empreses amb cobertura global, incloses les de comunicació i mitjans com Bloomberg, Google, etc.
Els assistents, seleccionats cada any, oscil·len entre 120 i 140, tots ells líders polítics i experts en indústria, economia, grans empreses i mitjans de comunicació.
El secret
Mantenir el secret de què es debat en el fòrum és una de les premisses en una mena de celebració masònica en la qual persones de molta influència tracten sobre temes d'interès general sense que trascendeixi res del contingut de les seves converses.
Tanta discreció ha estat sempre un extraordinari caldo de cultiu perquè les teories de la conspiració posin el selecte club a la picota de tots els mals del globalisme i les noves iniciatives d'organitzacions supranacionals com Nacions Unides, la Unió Europea o la OTAN.
Google és una de les empreses que assisteix a les reunions | Getty Images
Fins a l'any 2012, el representant nord-americà del binomi que liderava el comitè era Henry Kissinger, cosa que no afavoria la informalitat i escassa importància que els representants del fòrum tracten de donar a les reunions anuals.
Amb l'objectiu d'aconseguir una major transparència, es detallen els punts a tractar des que el selecte club es va crear i, a partir de 2019, també es fa pública la llista d'assistents, per tal d'evitar més especulacions de les ja existents.
Temes a tractar
Lògicament, els assumptes han canviat substancialment. Si en les primeres quatre dècades aquests estaven relacionats, fonamentalment, amb una visió realista de les Relacions Internacionals i els temes solien adaptar-se a la situació generada per la Guerra Freda; en els últims 20 anys han estat el terrorisme, el creixement xinès, la immigració, el lliure mercat, el lideratge nord-americà i l'estabilitat mundial els temes més recurrents.
L'última reunió va tenir lloc entre el 18 i el 21 de maig d'aquest any a Lisboa. Els temes clau proposats per l'organització van ser:
- La intel·ligència artificial
- El sistema bancari
- Xina
- La transició energètica
- Europa
- Els desafiaments econòmics
- Índia
- La política industrial i de mercat
- L'OTAN
- Rússia
- Les amenaces transnacionals
- Ucraïna
- El lideratge nord-americà
No hi ha dubte de l'ambició en l'agenda proposada; com tots els anys, es van tractar assumptes de la màxima importància.
Assistents
Els països més representats són els Estats Units, que sempre acudeix amb el major nombre d'assistents; el Regne Unit i França, que solen enviar una desena de participants, i la resta de nacions, fins a completar unes 20, que aporten un contingent molt més reduït. En el cas d'Espanya, solen ser tres o quatre.
El 2020 i el 2021 no es va convocar el fòrum a causa de l'epidèmia generada per la COVID-19.
A partir del 2018 es van començar a fer públiques les llistes d'assistents. Aquest any els representants espanyols van ser: Juan Luis Cebrián, executiu del diari El País; Soraya Sáenz de Santamaría, en aquell moment vicepresidenta del Govern d'Espanya; i Albert Rivera, líder de Ciutadans.
El 2019, van assistir Inés Arrimadas, Ana Botín, Pablo Casado, president del Partit Popular, i Javier Monzón, president del Grup PRISA.
El 2022, a Washington, van estar José Manuel Albares, ministre d'Afers Exteriors; Pablo Casado, que repetia assistència; i Carlos Núñez, representant del Grup PRISA de nou.
Ana Botín era una de les assistents aquest any | Europa Press
Finalment, aquest any, els espanyols presents en la reunió van ser: José Manuel Albares, que repetia, Ana Botín, José Creuheras del Grup Atresmedia, José María Entrecanales d'Acciona i Esteban González Pons com a vicepresident del Partit Popular Europeu.
Per fer-nos una idea del nivell del qual estem parlant, en aquest últim any podem trobar el ministre d'Exteriors ucraïnès, el ministre d'Economia neerlandès, el ministre de Transports francès, el vicepresident de la Comissió Europea, el president del Fòrum Econòmic Mundial, el comandant del Màxim Comandament Aliat de l'OTAN a Europa, el general Christopher Cavoli, el primer ministre danès, la primera ministra finlandesa, el ministre d'economia francès, la vicepresidenta canadenca, el primer ministre neerlandès, el ministre d'Afers Exteriors austríac, el director de l'Agència Ciberdefensa, Infraestructura i Seguretat dels Estats Units, el ministre d'Estat per a la Seguretat del Regne Unit, el secretari general de l'OTAN, la presidenta del Parlament Europeu o el director del Pla Estratègic del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units.
Aquests són només un exemple del nivell polític, però el que correspon als executius de grans empreses, bancs nacionals i internacionals, mitjans de comunicació social, així com agències i fundacions internacionals, no desmereix, ni de bon tros, el dels seus homòlegs polítics: Pfizer, el Banc Santander, Shell, Amundi, Heineken, AXA, Planeta, Acciona, Aker, Le Temps, The Economist, Warner Bros, BP, Bloomberg, Microsoft, Ryanair, PSP, Google, Galp, EDP, Financial Times i un llarg etcètera.
Empreses influents com Ryanair també van assistir-hi | Europa Press
Repercussió
La qüestió “Bilderberg” ha estat portada, fins i tot, al Parlament Britànic, on, el 2013, el laborista Michael Meacher va denunciar la manca de transparència sobre una reunió crucial que ens afecta a tots nosaltres i va qualificar Bilderberg com “el lobby més gran i poderós del món”.
El 2010, enmig de la profunda crisi econòmica espanyola, el president del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, va participar en la reunió que es va celebrar a Sitges i que portava a la seva agenda la crisi de l'euro com un dels assumptes més importants a tractar.
És inevitable preguntar-se si es tracta d'un Club de rics que queden junts per sopar i xerrar informalment de temes d'actualitat o si, al contrari, estem parlant d'una cosa molt més poderosa i important.
