L'hora de la veritat: Els pressupostos marquen el futur de Pedro Sánchez i Salvador Illa

Si alguna cosa ha caracteritzat Pedro Sánchez durant l'actual crisi del PSOE ha estat un desmesurat optimisme en la seva capacitat de revertir la situació. Quan tothom donava el seu Govern per mort, el president va donar ordres als seus de no rendir-se. I malgrat totes les adversitats, incloses la corrupció i la pèrdua de la majoria parlamentària, el seu pla d'esgotar la legislatura segueix inalterable.

Tant és així que el president del Govern ha convocat aquest dilluns el Consell de Política Fiscal i Financera com a pas previ a la presentació dels pressupostos. La vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, presentarà a les autonomies la seva proposta de senda de dèficit. Després de la seva aprovació dimarts, a la reunió del Consell de Ministres, es posarà en marxa la maquinària per presentar els comptes.

Pedro Sánchez està disposat a presentar els pressupostos per al 2026 al Congrés dels Diputats per a la seva votació. Junts ja ha anunciat que votarà en contra, la qual cosa deixa Sánchez sense la majoria necessària per aprovar-los. La no aprovació dels pressupostos deixaria el Govern socialista a la vora del desastre.

Però llavors, per què presenta Pedro Sánchez els comptes si sap que no els podrà aprovar? La raó està, una vegada més, no en l'interès general, sinó en l'estratègia política.

Els pressupostos com a arma política

En primer lloc, Pedro Sánchez vol escenificar que tot va bé. Després que Puigdemont anunciés la seva ruptura amb el PSOE, Pedro Sánchez va enviar un missatge de tranquil·litat i confiança en la possibilitat de reconduir les relacions. Aquests últims dies ha insistit a recuperar la senda de la negociació, i presentar els pressupostos és una manera de dir a Junts, però també a l'oposició, que la partida no s'ha acabat.

Però, a més, posar en marxa la maquinària dels pressupostos pot servir al PSOE com a mesura de pressió a Junts. Els juntaires segueixen enquistats en el ‘no’, però el debat dels pressupostos al Congrés obligarà Junts a posicionar-se amb el bloc d'investidura o amb PP i Vox. A més, si acaben tombant els pressupostos, Sánchez vol que quedi clar que qui ha trencat l'acord és Puigdemont i no el PSOE.

Una altra raó és que els pressupostos permeten a Moncloa guanyar temps i oferir noves concessions per recuperar la confiança de Junts. Això obre una finestra també per a la negociació amb ERC, que després del cop de porta de Junts apareix novament com a soci preferencial de Sánchez. De fet, els republicans ja han aplanat el camí per a l'aprovació dels comptes eliminant l'exigència de la recaptació de l'IRPF a Catalunya.

La realitat és que Sánchez ho té molt cru per aprovar els pressupostos, i ja ho té tot preparat per governar sense ells un any i mig més. La qual cosa demostra que presentar els comptes ara és pur teatre i estratègia política.

Salvador Illa

L'altra cara d'aquesta història és Salvador Illa, que es troba també a la corda fluixa per la dificultat d'aprovar els pressupostos. El seu futur polític depèn en bona mesura del de Pedro Sánchez. L'extrema debilitat del Govern central, i en última instància la seva eventual caiguda, repercutiria negativament en un executiu català amb una majoria parlamentària molt fràgil.

Illa ho té més fàcil per aprovar els comptes, donada la necessitat tant d'ERC com dels Comuns. Però la negociació no serà fàcil i tant republicans com ecosocialistes volen aprofitar la debilitat del Govern per imposar les seves exigències. Això obliga Illa a cedir, renunciar a la seva obra de govern i lligar-se cada vegada més a uns socis en caiguda lliure.

El Govern de Pedro Sánchez continua sent un suport per a Illa, i si cau el deixaria encara més debilitat. Per això, l'aprovació dels pressupostos és essencial per a Illa per espantar els dubtes i estabilitzar la legislatura.

Les pròximes setmanes seran decisives per aclarir el futur polític de Pedro Sánchez i comprovar si realment és capaç de resistir sense pressupostos ni capacitat legislativa. Seran també clau per prendre el pols a un Salvador Illa en ple impàs del seu govern. En certa mesura, també, el que passi marcarà el futur dels partits processistes.