El col·lectiu trans davant del seu laberint

El col·lectiu representat per la T de LGTBQI+ ha entrat en col·lapse aquesta setmana com a resultat d'una denúncia de la TNN a la FELGTB. La confusió i la sopa de sigles són resultat de, almenys, una suma de tres factors:

• El redactat de la llei trans, segons el qual no cal peritatge de cap mena per accedir al canvi de sexe registral
• La incapacitat del món queer, que hem demostrat en E-notícies des de fa mesos, per respondre a la famosa pregunta “what is a woman”, o bé la seva capacitat per produir respostes indescriptibles, com la de la mateixa Irene Montero, que va dir que ser dona era “patir més discriminació"
• L'alarma civil generalitzada i saudable, que han aprofitat aquests dies lluminàries com Ana Rosa Quintana i Sonsoles Ónega per portar als seus programes dones trans tan emblemàtiques com la soldat Francisco o la cap Roberto.

Arran de conèixer-se l'allau de casos d'homes de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que es canvien de sexe registral sense alterar-ne el nom, ni l'aparença, ni les preferències sexuals (cosa perfectament d'acord amb la llei trans) van sorgir veus acusant aquests senyors d'estar cometent frau de llei. Activistes com Mar Cambrollé, amb escó a l'Assemblea de Madrid, Elisabeth Duval, portaveu de Sumar, o la mateixa Irene Montero, responsable màxima d'aquest pandemonium, van posar el crit al cel, de manera que aquesta setmana la mateixa FELGTB instava les autoritats a actuar sobre això.

La sorpresa ha vingut quan s'ha conegut la creació d'una “associació de Trans No Normatius”, la TNN, amb uns 200 afiliats, que ha agrupat aquestes persones i que ara s'ha rebel·lat contra l'establishment queer esgrimint els mateixos arguments que ells solen usar per als que dissenteixen des del pur sentit comú: negació de la diversitat, transfòbia, invisibilització, etc.

Els dos bàndols estan instant la fiscalia a investigar delictes d'odi, de manera que els jutges es poden veure embolicats, a curt termini, en plets d'una inconcreció memorable, en què s'hagi de dirimir, per exemple, què distingeix la soldat Francisco de figures com la Barbie Rubia o Emma Colao pel que fa a la identitat de gènere. A primer cop d'ull, només factors com la manicura o l'ús de sabates de taló semblen ser diferencials, però aquests detalls no poden ser recolzats per cap interpretació de la llei trans.

A l'arrel del problema hi ha les legislacions de discriminació positiva a favor de la dona en tots els àmbits laborals, que ara poden ser aprofitats pels homes només fent una visita al Registre Civil i canviar, en el seu DNI, la lletra indicativa del sexe registral. Si li sumem el fet que les televisions han descobert un filó per generar contingut molt seguit en xarxes socials, s'entendrà que tenim polèmica per a estona.