El gran dilema de Junts a l'oposició

ERC ha assestat amb l'acord d'investidura de Salvador Illa un cop dur a Junts. El grup parlamentari que presideix Albert Batet haurà de passar els propers quatre anys a l'oposició si la investidura o la legislatura no acaben descarrilant per un gir inesperat dels esdeveniments. De fet, la cúpula de Junts ja està dissenyant la seva estratègia amb la convicció que passaran els propers anys a l'oposició.

La formació d'un govern socialista tindrà dues conseqüències immediates a Junts. D'una banda, influirà en el futur polític de Carles Puigdemont, tant pel que fa al retorn com a la continuïtat al capdavant del projecte. D'altra banda, quina actitud ha de prendre el grup parlamentari a l'oposició i si ha d'exercir una oposició dura de desgast o intentar influir en les polítiques del govern.

L'inici de la legislatura està marcat indubtablement per l'animadversió entre Junts i ERC i el ressentiment cap al PSC després d'haver guanyat la batalla de la investidura. Un sector del partit considera que cal exercir una oposició dura i convertir la legislatura en un infern tant pel PSC i els Comuns com per ERC. Tot i això, el sector possibilista de Junts creu que cal intentar negociar les grans lleis i els pressupostos per imposar el seu model d'ordre però també per debilitar Esquerra.

Oposició dura o possibilisme?

ERC ha clavat un cop dur a Junts amb la investidura d'Illa, però també els ha donat un avantatge inesperat en renunciar a entrar al govern. Al partit de Puigdemont creuen que una ERC a l'oposició serà molt més feble i que això obliga Junts a prendre la iniciativa en les grans lleis i els pressupostos. Els juntaires no obliden que són el segon partit del Parlament, i que amb quinze diputats més que ERC tenen l'oportunitat de forjar una sociovergència a l'ombra.

En un altre sector del partit s'ha imposat el pessimisme i creuen que veient els acords d'investidura ERC-PSC i PSC-Comuns no hi ha cap possibilitat d'influir en el nou govern. Per això plantegen una oposició dura, de desgast, que s'haurà de dur a terme de dues maneres. Primer i sobretot, bloquejant i entorpint l'acció legislativa del govern, i en segon lloc, amb duresa retòrica en les seves intervencions al ple, a les rodes de premsa ia les xarxes socials.

A Junts saben que les negociacions dels pressupostos seran dures i que la legislatura se'ls farà molt llarga al PSC i, sobretot, a ERC. Per això han d'entrar en la negociació dels comptes per entorpir els plans i generar dubtes al tripartit. D'altra banda, volen dur a terme una autèntica guerra mediàtica basada sobretot en l'assenyalament d'ERC com a traïdors i presentant Puigdemont com a única alternativa per a la supervivència de Catalunya i l'independentisme.

El futur del partit i de Puigdemont, a l'aire

La investidura de Salvador Illa condiciona també el debat intern a Junts i el futur de Carles Puigdemont. L'expresident està disposat a tornar per boicotejar la investidura, però alhora és conscient de les conseqüències que això pot tenir a llarg termini. Sobretot perquè veus internes demanen una transició a la cúpula que deixi enrere l'etapa puigdemontista per tornar a les essències convergents.

S'estén la idea que últimament a Puigdemont no li surt res i ha perdut la seva aura de líder messiànic. Cada vegada hi ha més dubtes de si l'expresident, amb un bagatge massa pesat a l'esquena, està capacitat per afrontar aquesta nova etapa al partit. Creuen que aquesta nova etapa exigeix un lideratge més ferm i responsable, i que la conducta erràtica i la constant improvisació de Puigdemont condemna el partit a continuar perdent temps i força.

Puigdemont té a favor seu l'absència d'un líder fort que li pugui fer ombra, però també té un problema més que evident. I és que ara mateix Puigdemont no té càrrec orgànic i el partit té pendent un congrés nacional per resoldre la crisi interna. En aquest congrés el sector conservador podria plantejar una oposició per iniciar una nova etapa post-Puigdemont a Junts.