Europa Press El 'govern a l'ombra', un altre intent de Carles Puigdemont de tapar el seu fracàs
El líder de Junts, aïllat i amb el crèdit esgotat, copia una vella fórmula sense aportar res de nou
El 1999, Pasqual Maragall va anunciar la creació d'un govern a l'ombra per fiscalitzar la tasca del govern de Jordi Pujol. Ho va fer inspirant-se als shadow cabinet del Regne Unit, on el cap de l'oposició confecciona un govern alternatiu per marcar de prop l'executiu. La fórmula va ser represa el 2022 per Salvador Illa, que va crear un govern a l'ombra per estrènyer les femelles al govern de Pere Aragonès.
Carles Puigdemont anuncia ara la intenció de formar un govern alternatiu per exercir una oposició dura al govern de Salvador Illa. En realitat, l'expresident no fa res més que copiar l'estratègia del PSC i demostrar que no ha paït la presidència de Salvador Illa. Però a més hi ha diferències substancials amb els governs alternatius de Maragall i Illa, la qual cosa suggereix un nou estratagema de Puigdemont per amagar el seu veritable fracàs.
Carles Puigdemont no digereix la presidència de Salvador Illa | Europa Press
En primer lloc, perquè Maragall i Illa van crear els governs alternatius amb una força considerable de l'arc parlamentari. Maragall només tenia quatre diputats menys que Pujol i representava una alternativa real al seu govern. El cas d'Illa encara és més evident, perquè havia guanyat les eleccions encara que un pacte entre ERC i Junts va acabar donant a Pere Aragonès la clau de la Generalitat.
A més de la força real, els governs a l'ombra del PSC el 1999 i el 2022 van exercir contra dos governs amb un alt nivell de desgast. El pujolisme estava donant els seus últims cops de cua quan Pasqual Maragall va formar el seu govern a l'ombra, i ERC i Junts venien de la dura derrota del processisme quan Salvador Illa va crear el seu propi gabinet alternatiu. En tots dos casos els va servir per arribar a la Generalitat en el cicle electoral següent.
Carles Puigdemont, un líder sense idees
No és aquest el cas de Carles Puigdemont, que va quedar lluny de la força més votada, el PSC, en una clara derrota del seu projecte a les eleccions autonòmiques del 12 de maig. A diferència dels casos anteriors, després del pacte d'investidura Junts ha quedat com una força aïllada al Parlament. Gust o no, la legitimitat del govern de Salvador Illa és aclaparadora, ia Junts li toca fer una oposició responsable.
Però, a més, Maragall i Illa van fer oposició a governs desgastats mentre que la presidència de Salvador Illa inaugura un nou cicle polític a Catalunya. El temps dirà si l'acció de govern és encertada o no, però és clar que l'esperit d'aquest govern alternatiu que ara planteja Junts és molt diferent dels anteriors. Sembla més un projecte de salvació personal a l'estil més puigdemontista que un projecte alternatiu de país com van proposar Pasqual Maragall i Salvador Illa.
Però tampoc no és res de nou. Puigdemont ja va crear el Consell de la República com una mena de govern paral·lel després de perdre la presidència de la Generalitat en virtut de l'aplicació del 155. El govern a l'ombra té la mateixa lògica que el govern a l'exili per a Carles Puigdemont: com no té el poder, els ho inventa.
El miratge de la transversalitat
La creació d'un govern alternatiu també té una lectura interna: Puigdemont necessita reforçar la seva imatge de cara a la seva elecció com a president de Junts al congrés d'octubre. L'expresident sap que la investidura de Salvador Illa va ser un fracàs personal, i ara cal rescabalar-se emparat en la figura de cap de l'oposició. Però no un cap de l'oposició comuna, sinó el líder alternatiu cridat a prendre el poder al PSC.
En aquesta tessitura, Puigdemont torna a apel·lar al seu lideratge com l'element aglutinador de l'independentisme davant la traïció d'ERC. Un projecte transversal que es basa en una altra fórmula ja inventada, la Casa Gran del Catalanisme ideada per Artur Mas. La idea és senzilla i consisteix a eixamplar la base del partit per impulsar un projecte transversal i unificador de l'independentisme per tal d'assolir la Generalitat.
Puigdemont copia la fórmula d'Artur Mas | Europa Press, E-Noticies
El problema és que en aquella ocasió Artur Mas guanyava eleccions i gaudia d'un prestigi i d'un context a favor dels quals ara mateix no té Puigdemont. A més, Junts és ara incapaç d'oferir un projecte transversal. Si Mas va basar el projecte en la unificació de les diferents sensibilitats del nacionalisme i el sobiranisme, Puigdemont basa el seu en la disputa amb ERC i el seu sectarisme impedeix incorporar amplis sectors de l'independentisme.
Més notícies: