Pedro Sánchez, liquidació total amb Junts i Podemos

La política espanyola està vivint un moment de gran inestabilitat, amb el Govern contra les cordes pels casos de corrupció i les estranyes maniobres dels partits a les votacions. Junts rebaixa ara la tensió facilitant lleis que havia bloquejat mentre Sumar pacta negociacions amb el PP. El pitjor per al Govern és la sensació que no hi ha un bloc sòlid, sinó partits que aprofiten la feblesa per als seus propis interessos.

La principal amenaça per al Govern de Pedro Sánchez són ara els set diputats de Junts i els quatre de Podemos. És a dir, assumeix que la legislatura –i la política espanyola– està ara mateix en mans d'11 diputats. I han començat les concessions per assegurar el suport als pressupostos, clau per desencallar la crisi de govern.

Així ho hem demostrat amb el decret de renovació del consell d'administració de RTVE. Descartada la negociació amb el PP, el PSOE ha començat a seduïr els seus socis oferint a ERC, Junts i Podemos entrar al consell d'administració. El que el Govern ven com un reforç del pluralisme a l'ens públic, sembla en realitat una altra concessió davant els socis preferencials que el poden fer caure.

La negociació dels pressupostos

El cas de RTVE és només un exemple de com el Govern està disposat a oferir més condicions als seus socis més volàtils com Podemos i Junts. La principal preocupació són ara els pressupostos. Amb els comptes del 2024 prorrogats, si els de l'any que ve no prosperen el Govern de Pedro Sánchez entraria definitivament en barrina.

Aquí hi ha dues lectures. Els díscols (Podemos i Junts) intenten aprofitar la debilitat del Govern per amenaçar de fer-lo caure si no accedeix a les seves exigències. Podem ha demanat trencar relacions amb Israel i baixar un 40% el preu dels lloguers si el Govern vol el seu suport als pressupostos. Junts apreta al PSOE amb la negociació del sostre de despesa, esperant treure concessions per a Catalunya i contrarestar així el lideratge d'ERC en la negociació del finançament singular.

L'altra lectura és la del Govern, que admet la situació de debilitat però alhora crida a la calma entenent que ni a Podemos ni a Junts els convé trencar. Sobretot Junts, que perdria la posició de força que té ara mateix al Congrés i podria haver de posicionar-se davant d'un futur govern de PP i Vox.

Podemos és més preocupant, perquè a Moncloa entén que els de Ione Belarra tenen menys a perdre. De fet, fer caure el Govern de Pedro Sánchez permetria als morats diferenciar-se de Sumar i presentar-se com l'única alternativa d'esquerres al PSOE.

L'allargada ombra de Puigdemont

Encara que Podemos està ara traient el cap, la clau de la política espanyola continua estant a Junts. Puigdemont no descarta l'opció del PP, amb qui podria negociar el futur govern a canvi de desbloquejar l'aplicació de l'amnistia i permetre que torni a Catalunya per trencar les regnes de l'oposició. Però això l'obligaria indirectament a facilitar un govern amb Vox, cosa que tira enrere a Junts que de moment prefereix la comoditat de seguir sostenint Sánchez.

Fins quan? Aquesta és la pregunta, perquè molts pensen que en realitat Carles Puigdemont busca el moment adequat per precipitar la caiguda de Pedro Sánchez. Una estratègia arriscada, però que mentres permet a Junts arrencar el màxim de concessions possibles d'un Govern que sembla estar de liquidació total.

A Podem ia Junts estan convençuts que les properes setmanes negociaran amb un Govern debilitat i més propens a cedir davant les seves exigències. Junts ja està rebaixant la duresa, aprovant lleis que fins ara bloquejava i cedint terreny en la negociació del sostre de despesa. S'ha imposat l'estratègia de ser durs quan convé i afluixar quan sigui necessari per continuar estenent l'ombra allargada de Puigdemont al Congrés ia la Moncloa.