
El Govern d'Illa es gasta 87,5 milions públics en comprar pisos i acontentar el Sindicat de Llogateres
Mentrestant la pressió de demanda creixi a aquests nivells, el problema immobiliari tindrà una sortida molt incerta
La Generalitat ha tancat la major operació de compra d'habitatge públic de la seva història. El Govern Illa destinarà 87,2 milions d'euros a l'adquisició de 1.064 pisos d'InmoCaixa. El Departament de Territori assegura que aquesta operació permetrà incorporar tots aquests immobles al parc públic de lloguer assequible de manera permanent.
Els pisos es troben repartits per tot el territori. Segons el Govern, molts d'aquests immobles estaven a punt de perdre la seva condició d'habitatge protegit. Ara, l'adquisició garantirà que els actuals llogaters puguin continuar vivint-hi sense variacions en la renda.
El president Illa va presentar l'operació durant una conferència a Sabadell. Allà va defensar que l'objectiu és reforçar el parc públic i aportar estabilitat a les famílies que ja residien en aquests immobles. Illa va subratllar que aquesta és la compra “més gran feta mai” per la Generalitat i la va emmarcar en el propòsit d'avançar cap a un parc públic que representi el 15% del total.

Aquesta adquisició se suma a altres tres operacions tancades també amb InmoCaixa durant l'últim any. Més en concret, de lots de 450, 214 i 179 habitatges. Amb la compra anunciada ara, totes aquestes operacions arriben als 1.700 pisos adquirits.
El Sindicat de Llogateres ho celebra com una “victòria rotunda”
Després de fer-se pública la compra, el Sindicat de Llogateres va emetre un comunicat en què va qualificar l'operació de “victòria rotunda”. L'organització considera que els 1.700 pisos adquirits en total queden “protegits per sempre”. A més, atribueix aquest resultat a la “lluita històrica” de les llogateres i, en particular, a la vaga de lloguers que van promoure.
Per al sindicat, la intervenció de la Generalitat confirma que les seves reivindicacions han estat escoltades i que l'administració ha actuat en línia amb la seva pressió social. El Govern, per la seva banda, sosté que el propòsit principal és ampliar el parc públic i evitar que habitatges fins ara protegits s'integrin plenament al mercat lliure.
El problema de fons queda intacte
El president Illa ha optat pel model d'habitatge públic i molta intervenció administrativa. És un model legítim i que en alguns llocs ha donat bons resultats. Ara bé, el problema del mercat immobiliari espanyol i català és que està saturat de demanda.
Pel que fa al cas, això es traduirà en què la mateixa pressió de demanda es traslladarà ara a l'habitatge públic. La diferència és que ara serà l'administració pública la que, en lloc de criteris monetaris, assignarà els recursos amb altres criteris. És a dir, criteris socials, de vulnerabilitat, etc. Però la pressió serà la mateixa.

I és que, amb aquest creixement demogràfic, l'habitatge públic es podrà convertir en un altre espai de privilegi, en aquest cas, administrat per l'Estat. És a dir, que alguns sí que arribaran a accedir a habitatges públics assequibles i altres que no. De fet, és probable que amb només la demanda embassada ja passi aquest fenomen amb la VPO.
La clau estarà en si, com veiem en altres capitals europees, l'accés a VPO comença a endarrerir-se anys i anys. També si, per exemple, molts llogaters deixen de pagar sense conseqüències (cosa habitual en l'habitatge públic). Tot això seran símptomes que el problema només ha canviat de rostre.
Més notícies: