El Govern Illa gasta 37 milions d'euros en projectes delirants de cooperació: de l'art urbà a Palestina a la resiliència climàtica al Senegal

El Govern Illa ha aprovat destinar 36,8 milions d'euros a projectes de cooperació internacional. Però segons explica l’Alternatiu, els projectes inclouen iniciatives difícils de supervisar i, en alguns casos, de caràcter obertament extravagant. La xifra supera àmpliament la dotació inicial - 25 milions - després de la incorporació de gairebé 12 milions addicionals.

La política oficial de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) defensa aquesta despesa com una “responsabilitat global” de Catalunya. Tanmateix, el volum creixent de recursos i la naturalesa cridanera d'alguns projectes estan generant dubtes sobre la capacitat real de controlar els fons. La majoria s'executen en regions inestables, a milers de quilòmetres, i depenen d'entitats del tercer sector, cosa que multiplica els punts opacs.

Projectes pintorescos: art urbà, feminisme transnacional i “resiliència climàtica”

D'entre els centenars d'iniciatives aprovades, l’Alternatiu en destaca algunes de les més cridaneres, que il·lustren la magnitud i l'enfocament de les subvencions. Un dels exemples més comentats és “Beats x Palestina”, una iniciativa de 234.703 euros destinada a promoure art urbà i educació antiracista entre joves palestins. Un altre projecte polèmic és “Foment de l’agroecologia i la resiliència climàtica davant les migracions ambientals de Kolda (Senegal)”, dotat amb 942.293 euros.

També crida l'atenció el milió d'euros concedit a “Reparar per viure: dones i comunitats en resistència feminista a Jenin (Cisjordània, Palestina)”. En aquest sentit, hi ha un altre milió per a “Resistències feministes a les violències masclistes a l’Àfrica occidental”.

El resultat, en fi, és un mosaic de projectes d'enorme cost, finalitat difusa i escassa capacitat de seguiment per part de l'administració catalana.

Una factura exterior en auge mentre la pobresa infantil es dispara a Catalunya

El contrast amb la situació interna de Catalunya és inevitable. Tal com recull l’últim informe de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), la comunitat viu un empitjorament històric de la pobresa infantil. Un de cada tres menors està en risc d’exclusió social, cosa que suposa 75.000 infants més en situació vulnerable que fa només vuit anys.

La privació material severa arriba ja a l’11,4% dels menors, l’accés a l’habitatge s’ha encarit un 145%, i més de 146.000 infants no han pogut obtenir beca menjador. En salut mental, el sistema públic només atén el 5% de la població infantil, i els temps d’espera per a diagnòstics i cirurgies continuen sent molt elevats. Davant d’aquesta realitat, PINCat demana més recursos per a la infància, fins a arribar almenys al 2,5% del PIB. Avui, Catalunya només hi destina el 0,8%.