Gonzalo Boye vol convertir Carles Puigdemont en una barreja de Gandhi i Rosa Parks

El sainet de Carles Puigdemont a Barcelona va servir per donar aire al líder de Junts en un moment crucial per a la supervivència política. La investidura de Salvador Illa i l'esgotament del crèdit, fins i tot dins del seu propi partit, comprometien molt seriosament el futur immediat. Dies després la seva situació continua sent molt delicada, així que el seu entorn està esprement al màxim el passeig per Catalunya per continuar venent un relat que adopta per moments un caire delirant.

La realitat és crua: Puigdemont segueix a l'estranger, amb l'amnistia a l'aire i el seu partit condemnat a passar quatre anys més a l'oposició. Davant d'aquesta realitat, l'aparell puigdemontista tracta la desesperada de presentar-lo com a líder de la no-violència i la desobediència civil, una barreja de Gandhi i de Rosa Parks.

Al capdavant de l'estratègia hi ha Gonzalo Boye, advocat, amic i adulador de Puigdemont. Els seus últims missatges a les xarxes socials denoten que alguna cosa no va bé i que semblen haver embogit per moments.

“Com més gran és el grau de maduresa democràtica d'un grup objectivament identificable de persones, més grans són les forces amb què es compta per utilitzar la no violència activa com a instrument de desobediència civil”. El missatge, amb data 18 d'agost, llueix al perfil de Twitter de Gonzalo Boye. Tot just unes hores després, sorprèn amb una altra ostentació d'èpica:

“La no-violència activa implica traslladar al contrari tot l'ús de la força, és el contrari qui l'exerceix i el no violent qui la pateix. Tot i això, el desgast el pateix el violent, perquè ni té la raó ni demostra tenir-la”.

Segons Boye, “no hi ha res més desgastador per al poder injustament exercit que la no-violència activa, que consisteix a recórrer no a mètodes violents sinó a l'ús de la força de la raó”. Afirma que “els qui la practiquen demostren una de les formes més complexes i perfectes de desobediència civil”.

Incapaços d'assumir la realitat

La realitat és que Junts vaig estar venent durant mesos el retorn de Puigdemont com un moment històric i al final va tenir un abast més aviat limitat. Tot just uns milers de persones es van concentrar per recolzar-lo, i dies després ja gairebé no se'n parla. Només li queden els fidels, com la seva guàrdia pretoriana encapçalada pel mateix Boye i els terminals mediàtics com Pilar Rahola i Vicent Partal.

Aquest últim va ser el primer a vendre el numeret de Puigdemont com “un acte impecable de desobediència civil”. Aquesta va un pas més enllà, i demana una revolució cívica a Catalunya per fer caure el govern de Salvador Illa, elegit democràticament a les urnes, i imposar un cop per part dels que ja no tenen la majoria al parlament.

Això, la pèrdua de la majoria, és precisament el que ha disparat els nervis a l'entorn de Junts i de Carles Puigdemont.