El Gobierno vol regularitzar 200.000 immigrants a Catalunya abans de les eleccions

Ahir, dimarts 20 de maig, va entrar en vigor un nou Reglament d'Estrangeria que canviarà la situació de milers d'immigrants a Espanya. Aquesta reforma busca regularitzar gairebé un milió de persones en tres anys. A Catalunya, s'espera que 200.000 immigrants obtinguin la residència legal abans de les eleccions autonòmiques de 2027.

L'objectiu principal (i declarat) del Gobierno és simplificar tràmits i eliminar duplicitats en els processos de regularització. En aquest sentit, s'han flexibilitzat requisits i reduït el temps mínim de residència per accedir a la legalització de tres a dos anys. A més, s'ha ampliat la figura de l'arrelament, dividint-la en cinc categories diferents.

Entre les novetats també es troba la millora en la reagrupació familiar. Ara, fills fins a 26 anys i parelles no registrades formalment podran beneficiar-se del nou reglament. La intenció legislativa és facilitar la integració i garantir estabilitat a les famílies immigrants.

Catalunya en la mirada de Sánchez

Aquesta situació interpel·la de manera especial Catalunya, que concentra gran part de la població estrangera en situació irregular. Segons dades oficials a les quals va tenir accés Vozpopuli, durant 2024 es van resoldre 290.000 sol·licituds a Catalunya. En el que va de 2025, ja s'han resolt 54.000 expedients inicials i es preveu accelerar el procés.

Per facilitar aquesta regularització, el Gobierno ha augmentat un 30% a 40% els recursos a les oficines d'Estrangeria a Catalunya. Aquest increment busca reduir la burocràcia i agilitzar la tramitació de sol·licituds. Així, s'espera atendre la gran demanda de regularitzacions abans de les pròximes eleccions.

Com ve sent habitual, l'Executiu destaca que la immigració és un factor clau per a la sostenibilitat econòmica i social del país. L'envelliment de la població fa necessària la incorporació de treballadors estrangers. A més, es considera que aquesta política beneficia el sistema de pensions i serveis públics. Com s'ha explicat a E-Notícies, aquest model genera bones dades macro, però unes pèssimes dades micro en termes de renda per càpita.

No obstant això, la mesura també té una clara dimensió política. És evident que, amb aquesta mesura, el Gobierno pretén consolidar el vot immigrant, majoritàriament favorable al Partit Socialista. De fet, aquest sector demogràfic podria influir decisivament en els resultats electorals de Catalunya, que ara és una peça clau en l'estratègia 'sanchista'.

Paral·lelament a això, el Gobierno ha maniobrat per intentar rebaixar el principal risc de la seva política migratòria. Ens referim a l'auge de formacions identitàries contràries a la immigració, que, a Catalunya, es concentren en Aliança Catalana i Vox. Això explica una doble jugada que el PSOE ha fet amb el processisme i, en particular, amb Junts.

La primera és iniciar un procés de transferència de les competències migratòries a Catalunya. Això li permet a Sánchez donar aire al seu soci Junts, que té un seriós problema amb la pressió d'Aliança Catalana. Al mateix temps, i mentre dura el procés de negociació i transferència, Sánchez es garanteix el suport de Junts dins de 'Frankenstein'.

La segona ha estat excloure Catalunya del repartiment de 'menes' perquè s'ha evidenciat que els 'menas' representen una factura política per als partits, sobretot en l'àmbit municipal. Amb aquesta concessió, el PSOE una altra vegada li permet a Junts posar-se la medalla d'aquesta mesura per així esgrimir un èxit davant el seu electorat. Queda de manifest, doncs, que els partits ja s'orienten a 2027.