Augmenta la pressió sobre el Gobierno per allargar la vida de les centrals nuclears

L'apagada elèctrica del 28 d'abril va rescatar el debat sobre l'estratègia energètica a Espanya. El Govern de Pedro Sánchez va aprovar el 2023 el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima, que contempla el tancament de les centrals nuclears a partir del 2027. L'apagada ha plantejat dubtes sobre la viabilitat d'una transició tan agressiva.

El Govern va aprovar aquest pla en consonància amb la tendència europea i global cap a la descarbonització. Però molts països estan revisant els seus plans davant les noves evidències científiques i el turbulent context geopolític.

Nous estudis rebaten el dogmatisme verd i demostren que l'energia nuclear és tant o més neta que les renovables. A més hi ha el risc de la dependència energètica en un context de guerres i desequilibri mundial. L'important increment de la demanda previst per als pròxims anys fa també imprescindible comptar amb la nuclear.

La nuclear torna a estar de moda

Davant aquesta realitat, entitats nacionals i internacionals estan augmentant la pressió sobre el Govern de Pedro Sánchez. Començant per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), que va advertir Espanya sobre els riscos del tancament nuclear. Va recordar el que li va passar a Alemanya, que va perdre sobirania energètica i va acabar enfonsant la seva indústria.

També la CEOE, la patronal espanyola, ha apel·lat a un gran acord per allargar la vida de les nuclears. Els empresaris espanyols veuen aquesta font d'energia com a indispensable per garantir l'estabilitat del sistema elèctric.

A més, diversos informes han apuntat en la mateixa direcció. Com l'Informe Draghi sobre la competitivitat europea, que recomana als països de la UE allargar la vida útil de les seves centrals elèctriques. O l'informe de la consultora LLYC, de l'exministre Jordi Sevilla, que també defensa la inversió en energia nuclear.

De fet, les tecnològiques estan apostant cada cop més per la inversió en l'energia nuclear. En poc temps ha passat de ser una font denostada a recuperar el seu prestigi com a inversió de futur. Per això els empresaris demanen a Espanya que segueixi el camí d'Alemanya, Bèlgica i Dinamarca, i reverteixi els seus plans.

Canvi polític i situació a Catalunya

Totes aquestes anàlisis parteixen d'una mateixa premissa, que és la necessitat de la transició energètica i les fonts renovables. Però en contra del fonamentalisme verd de l'esquerra, hi ha un enfocament més realista. L'energia nuclear és imprescindible per a una transició energètica viable, segura i assequible.

A Espanya l'orientació dels partits polítics també està canviant ràpidament. Formacions que defensaven la transició energètica a ultrança com ERC i Junts, ara coincideixen en la necessitat d'una rectificació. Al Congrés s'han unit a PP i Vox per sol·licitar la prolongació de la vida útil de les centrals nuclears.

La situació a Catalunya és encara més pronunciada per l'alta dependència de la nuclear i el poc desplegament de les renovables. En aquest sentit, Foro Nuclear, l'associació representant de les principals nuclears, està fent passos. En les pròximes setmanes preveu sol·licitar formalment la revisió del calendari del tancament nuclear.

A més, demanen una revisió de la pressió fiscal que s'exerceix des de Catalunya cap a les nuclears. A Catalunya hi ha tres centrals nuclears (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II). El seu tancament, previst per al 2030-2035, suposarà un perjudici per a les famílies i l'entorn socioeconòmic.