Activista climàtica diu tenir 'ecoansietat' i la enxampen viatjant per tot el món

Es diu Gisela Torrents, té 29 anys, i es presenta com ambientòloga i activista pel canvi climàtic. Apareix a la televisió pública catalana assegurant que pateix “ecoansietat”, o com ella mateixa afirma, “el malestar de veure l'augment de la temperatura global de la terra i que no pots fer res”. Però un usuari de Twitter ha destapat una flagrant incongruència.

Segons l'usuari, “al seu Instagram podrà veure els seus viatges a Colòmbia, Egipte, Gàmbia, Escòcia, França, Mèxic…” És a dir, que “aquesta activista ha contaminat en un any més que jo en tota la meva vida”. Aquest tipus d'exemples, al seu parer, “generen més rebuig cap a la conscienciació” que en teoria persegueix l'activista.

A aquest usuari, que respon al nom d'Arnau Font, li costa entendre “que tingui ecoansietat i alhora agafi un avió a l'altra punta del món cada sis mesos”. Fa un al·legat a favor de “exemples coherents que inspirin realment un canvi positiu i sostenible”. Un missatge aplaudit per molts en la seva publicació.

Activista climàtica molt coneguda

Gisela no és una activista qualsevol. Ha estat al Parlament de Catalunya presentant la proposició de llei per incloure l'ecocidi com a crim en el codi penal. Forma part de l'Observatori de Drets Socials de Justícia Ecològica (DESC) i ha estat entrevistada als canals públics de TVE i TV3.

Aquesta activista és una assídua a les conferències de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Això l'ha portat a recórrer moltes parts del món com Dubai i Egipte, malgrat el cost ambiental que això comporta. S'estima que els avions són responsables del 2% de les emissions de CO2 relacionades amb l'activitat humana.

Però també sol freqüentar les taules i els esdeveniments organitzats per institucions com la pròpia Generalitat de Catalunya. “Quan truca la Generalitat perquè parlis de crisi climàtica, la resposta és sempre sí”, diu a les seves xarxes socials. Ara molts qüestionen la coherència entre el seu missatge i els seus actes.

Allau de crítiques

Gisela defineix l'ecoansietat com el malestar de saber “que hi ha gent que no ho està passant bé”. Per a ella, el món “no té un problema de sobrepoblació, sinó de desigualtat. Però no de desigualtat econòmica, sinó de persones que estan emetent 100 tones de CO2 a l'any i altres que emeten una tona a l'any”.

Però segons destapen en els comentaris a la publicació, des de 2017 ha viatjat per disset països de tot el món. "Amb 29 anys ha viatjat més que jo amb 40", diuen irònicament. També hi ha moltes crítiques a l'Agenda 2030, com un projecte de "despoblació, misèria i control totalitari".

Els usuaris de Twitter han destrossat l'ecoactivista amb una retahila de crítiques a la seva incoherència. El que té no és ecoansietat, diuen, sinó “una sobredosi de nihilisme i propaganda progre”. L'acusen de “postureig banal i amanit amb viatges per tot el món contaminant com una desesperada”.

D'altra banda, assenyalen la connivència de les institucions públiques amb aquest activisme que acaba caient en la incoherència. Es tracta, per a alguns, d'un negoci més que una causa altruista. Un negoci del qual viuen les pròpies institucions i del qual es lucren alguns activistes vivint a cos de rei.