L'últim gir a la polèmica de l'empadronament retrata als mitjans subvencionats

Una consellera del districte de Nou Barris, a Barcelona, ha admès haver empadronat gairebé 6.000 persones en un edifici dels serveis socials. La notícia va saltar ahir davant de la sorpresa i la indignació de molts. Tot i la seva rellevància, sobretot després de la polèmica dels empadronaments a Ripoll, la mateixa premsa subvencionada que llavors va sucar-hi pa ara silencia l'escàndol.

Un dels mitjans que més es va implicar en el cas dels empadronaments a Ripoll va ser El Periódico de Catalunya. Curiosament, és un dels diaris que més diners públics rep en subvencions i publicitat institucional. Aquest mitjà va destapar suposades irregularitats de l'Ajuntament de Ripoll, governat per Aliança Catalana i l'alcaldessa Sílvia Orriols, per -segons ells- impedir l'accés dels immigrants als serveis públics.

La notícia va provocar la reacció del Govern de la Generalitat, el Síndic de Greuges, el govern d'Espanya i fins i tot la Comissió Europea. El Periódico va continuar publicant notícies i fent reportatges amb l'ànim de traslladar una idea: “l'alcaldessa ultra” de Ripoll recargolava el reglament per vulnerar els drets humans d'una part de la població.

L'alcaldessa va argumentar dues coses. Una, que l'Ajuntament no incomplia la legalitat en esgotar els tres mesos de marge que concedeix la llei, i dos, que la demora responia a la necessitat de comprovar exhaustivament l'expedient dels sol·licitants. De fet, dies després es va conèixer que desenes d'ajuntaments fa anys que fan el mateix, encara que curiosament El Periódico, pel que sigui, només va treure el cas de Ripoll.

Sílvia Orriols tenia raó, però ara els mitjans callen

L'escàndol de l'empadronament de Barcelona demostra que Sílvia Orriols tenia raó. La qüestió no està en els terminis, sempre que es compleixi la llei, sinó en el rigor de les administracions per assegurar que els sol·licitants compleixen els requisits. En cas contrari, es produeixen fraus i excessos que acaben repercutint en el funcionament dels serveis socials, i per tant de la resta de ciutadans que sí que compleixen amb les seves obligacions.

En aquesta ocasió, els mitjans públics i subvencionats que van denunciar Sílvia Orriols per ajustar-se als marcs de la legalitat, ara no consideren noticiable que l'Ajuntament de Barcelona empadroni a la lleugera milers de persones. La notícia, senzillament, no s'ajusta al relat i, de fet, contribueix a desmuntar-lo. Aquesta és la raó per la qual la notícia només ha transcendit a les xarxes socials i els mitjans lliures que queden.

La polèmica dels empadronaments serveix per veure com funciona el poder a Catalunya. Un poder que neix dels tentacles de la Generalitat i es difon a través de la premsa afí degudament regada amb diners públics. El que vindria a ser el cártel procesista. Aquests mitjans funcionen com a corretges de transmissió de les obsessions del poder, entre les quals la suposada extrema dreta i Aliança Catalana ocupen un lloc destacat.

Guerra bruta contra Orriols

En aquest sentit, no és estrany que la campanya d'El Periódico contra Sílvia Orriols saltés en un moment en què el govern d'ERC s'estava enfonsant i Aliança Catalana tenia una tendencia a l'alça. Va ser el moment en què els mitjans catalans van abandonar el silenci al voltant d'AC per passar a l'ofensiva. La consigna era parlar de Sílvia Orriols sempre en sentit negatiu i insistint en els conceptes "extrema dreta" i "racisme".

Els mitjans subvencionats van fracassar en intentar ignorar Aliança Catalana, i després en estigmatitzar la formació. La seva popularitat ha crescut més que mai el darrer any malgrat el cordó mediàtic, i ha aconseguit entrar al Parlament mentre que els partits processistes s'han enfonsat. Una demostració que els mitjans convencionals han perdut el control del relat, sobretot quan intenten recargolar-lo com en el cas de l'empadronament.

Sílvia Orriols, sense veu als mitjans, ha utilitzat les seves xarxes socials per donar la sentència sobre el tema: “Hem rebut requeriments de la Generalitat, del govern espanyol, del síndic de greuges i fins i tot d'Europa per haver fiscalitzat i controlat el padró. L'Ajuntament de Barcelona empadrona 5.900 immigrants en un pis i no rep el requeriment de ningú. De debò que el problema sóc jo?”, ha expressat.