El genocidi oblidat per la Generalitat, que ha donat 2 milions d'euros a Palestina

El Govern ha destinat 1,9 milions d'euros en vuit mesos a la causa palestina. El maig passat va anunciar la segona partida de 800.000 per a la UNRWA, l'organització de l'ONU per a refugiats de Palestina, a més d'altres contribucions per a la distribució d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza.

El Govern de Pere Aragonès assegura que és una contribució per fer front a l'ajuda humanitària. Però la seva ignorància envers altres conflictes igual de cruents alimenta les suspicàcies que intenten vestir d'ajuda humanitària allò que en realitat és ideologia.

El Govern de Pere Aragonès assegura que és una contribució per fer front a l'ajuda humanitària. Però la seva ignorància envers altres conflictes igual de cruents alimenta les suspicàcies que intenten vestir d'ajuda humanitària allò que en realitat és ideologia.

Per què Palestina sí i el Sudan no?

El compte de Twitter Acció Catalana Republicana Exterior ha preguntat al govern d'ERC “per què aquesta manca d'interès pel conflicte genocida al Sudan”. Es pregunten si és “miopia, ceguesa, o simplement cinisme”. Entre els comentaris llisquen que la Generalitat passa del Sudan perquè “en aquest cas els genocides són musulmans i les víctimes majoritàriament cristians”.

Segons exposa el compte esmentat, "les evidències d'una nova neteja ètnica al Sudan planegen sobre Darfur". Afirma que la guerra al país aficà ha assolit grans dimensions, i “els testimonis i els experts alerten que la violència contra la població civil podria constituir un genocidi”.

D'aquí ve la sorpresa pel doble raser entre Palestina, on ja s'han destinat 2 milions d'euros del pressupost de la Conselleria d'Acció Exterior, i el Sudan, que ha estat literalment oblidat.

Crisi humanitària i genocidi

La tercera guerra civil del Sudan va esclatar el 15 d'abril del 2023 amb combats entre l'exèrcit regular del país i unitats paramilitars recolzades per països islàmics. Els paramilitars fan servir una violència inhumana al seu pas, “convertint les llars en cementiris” segons les Nacions Unides. 6 milions de persones, la majoria dones i nens, s'han vist obligades a deixar casa seva i buscar refugi dins del país o en països veïns.

El conflicte té un rerefons religiós, ja que l'objectiu dels paramilitars és acabar amb la llibertat religiosa aconseguida després de la deposició d'Omar al-Baixir el 2019. Des de l'esclat de la crisi hi ha hagut una clara persecució als 2 milions de cristians que hi ha al país. A més, més de 165 esglésies han estat destruïdes, i abunden les violacions, els segrestos i els saquejos contra la població no musulmana.

Les dones són un altre sector de la població especialment exposat a la brutalitat. Després d'un període d'avenços en drets des del 2019, la guerra civil ha causat una nova reculada que afecta l'estatus de la dona i la seva integritat física. Les dones cristianes d'origen musulmà són les més perjudicades, ja que són objecte d'arrestos arbitraris, matrimonis forçats, desheretament o pèrdua de la custòdia dels fills.