La Generalitat admet que està desbordada per l'arribada de 'menes' a Catalunya

Difícil ha de ser la situació assistencial a Catalunya perquè el Govern demani que la regió sigui considerada com a Canàries, Ceuta o Mellila. La situació és molt reveladora. I és que la Generalitat demana que Catalunya sigui considerada 'de facto' com un punt natural de trànsit migratori quan, geogràficament, no ho és.

Aquesta ha estat la proposta més destacada del Govern al debat sobre la reforma de la Llei d'Estrangeria.

Com ja es va explicar a E-Notícies, el repartiment dels 'menes' seria un dels assumptes polítics més rellevants. D'entrada, ja ha provocat que Vox i el PP trenquin els ponts i que Junts i ERC es neguin al repartiment.

Catalunya, una nova frontera

Més enllà del soroll polític i de les jugades partidistes, el cas és que les fronteres són un problema, que les Canàries tenen una situació insostenible i que hi ha diversos milers de 'menes' en espera de ser repartits. Davant d'aquesta eventualitat, ERC ja va dir a través del conseller Campuzano que Catalunya no pot més.

Cosa que no és obstacle perquè, com el mateix conseller acaba d'explicar, hagin arribat 114 menes més a Catalunya (al marge del nou repartiment). És a dir, que el nou repartiment afegirà més pes al qual ja té Catalunya.

En un primer moment, la posició d'ERC consistia a demanar més finançament a l'Estat. Per la seva banda, Junts simplement es negava perquè deia que estaven en negociacions amb el PSOE per a la cessió de les competències migratòries. Però la proposta que ara ha fet ERC és cridanera i molt reveladora.

En essència, la proposta consisteix que totes les comunitats autònomes tinguin un mínim del 25% destinat a acollir menes. Ara bé, si aquests menors arriben a representar més del 175% de les places disponibles, la comunitat autònoma en qüestió quedaria fora del nou repartiment. En el cas de Catalunya aquesta proposta és una profecia autocomplida.

I és que, en la mesura que Catalunya ja supera el límit que ella mateixa proposa, la conclusió és que quedaria fora del repartiment. Es tracta, en definitiva, d'una manera de mantenir la postura inicial d'ERC: no rebre més menes.

Encara que el que és revelador és el que implica aquesta proposta. I és que el Govern admet que la situació és insostenible. Prou perquè Catalunya sigui considerada geogràficament com un territori que no és, ni més ni menys que una frontera amb Àfrica. Perquè les úniques zones tensionades que el Gobierno central admet són Ceuta, Melilla i les Canàries.

Notes al peu del desordre migratori

La resta de propostes que planteja la Generalitat no fan res més que revelar que la pressió migratòria sobre Espanya està en ple desordre. Això arriba fins al punt que la Generalitat i l'Estat no es posen d'acord ni en la comptabilització dels menes.

El Gobierno central diu que Catalunya atén 1.500 menors i la Generalitat, en canvi, diu que en són moltíssims més. I que una de les propostes d'ERC sigui posar-se d'acord per explicar correctament també és símptoma que el desordre migratori és notable.

Paral·lel a això, hi ha un altre factor que necessita ser resolt per enfrontar-se al debat. Parlem d'alguna cosa tan immediata com saber qui és de debò un menor d'edat i qui no. Això no és un factor secundari perquè incideix de manera directa en la comptabilització i el repartiment.

Quin és el problema? Que molts presumptes menors arriben a les Canàries i es declaren menors per ser repartits per la península. Un cop repartits, es descobreix la seva edat real quan ja són a una comunitat autònoma. I si, com passa a Catalunya, l'atenció assistencial s'allarga fins als 23 anys, la Generalitat s'encarrega igualment d'uns joves que, en arribar, deien ser menors.