Gabriel Rufián, nou personatge del cor espanyol

Més que polític, Gabriel Rufián és famós, i aquí rau el seu poder. El portaveu republicà ha sabut jugar amb la maquinària mediàtica per convertir-se en un actiu polític que es representa a si mateix. En aquest sentit, ERC és només una plataforma que li proporciona l'escó.

A partir d'aquí, Rufián ha adquirit vida pròpia fins al punt de convertir-se en una figura purament mediàtica del conjunt d'Espanya. Això representa tant un avantatge com un problema per a ERC. L'avantatge és que situa ERC en el focus, la desavantatge és que ja no el poden controlar. Una de les proves més òbvies és que Rufián té prou poder i influència com per assajar nous projectes polítics, com pot ser una confluència d'esquerres sobiranistes a tot Espanya.

L'últim exemple d'aquesta profunda influència mediàtica de Rufián el trobem amb l'episodi d'Ester Expósito i la seva posterior participació al programa de TVE, La Revuelta. En la seva entrevista amb David Broncano, el polític català va respondre entre rialles a les preguntes sobre la seva relació amb l'actriu. Va negar qualsevol vincle més enllà d'una coincidència casual en un casament, però el realment significatiu no va ser la seva resposta, sinó l'escenari.

Rufián, amb un discurs distès i humorístic, va assumir amb naturalitat la seva condició de personatge públic més enllà de la política. Aquesta és una posició que cap altre dirigent independentista ha sabut ocupar amb tanta soltura. Rufián, en definitiva, forma part de l'ecosistema de l'entreteniment espanyol.

De portaveu independentista a figura mediàtica

El que diferencia Rufián de la resta de portaveus del Congrés és que el seu poder ja no prové del partit, sinó de la seva presència mediàtica. ERC li proporciona un escó, però Rufián es representa a si mateix. Amb el temps, ha construït un personatge híbrid: polític d'esquerres, tertulià d'entreteniment i rostre reconeixible de la cultura popular. 

Aquest perfil mediàtic l'ha convertit en una figura amb vida pròpia dins de l'independentisme. I, alhora, en un problema per a ERC. Cada aparició de Rufián genera més repercussió que les iniciatives del partit. El seu èxit personal reflecteix un dilema clàssic dels moviments polítics amb forta presència mediàtica: la figura supera l'organització.

De la bancada al plató

L'episodi d'Ester Expósito simbolitza aquesta transformació. No es tracta del contingut del vídeo —un ball innocent en un casament madrileny—, sinó del tractament mediàtic posterior. Que un polític independentista català es converteixi en tema de conversa als programes del cor demostra fins a quin punt Rufián ha trencat el motlle. El seu discurs polític conviu ara amb el llenguatge de la faràndula, i la seva influència transcendeix l'àmbit partidista.

Durant la seva entrevista a La Revuelta, Rufián va utilitzar l'humor com a eina per desactivar la polèmica: “No és de bon grat, però pitjor és robar”, va dir entre rialles. Una frase calculada, que reforça la seva imatge de polític sense solemnitat. Ara, per a qualsevol que conegui la política, aquesta naturalitat és evidentment un producte de l'estratègia.