Gabriel Rufián, castigat per Esquerra
Serà Teresa Jordá qui porti la veu cantant en la negociació amb el PSOE
Gabriel Rufián ja no està de moda. Tampoc per a la direcció d'Esquerra, que ha decidit que Teresa Jordà sigui la cara visible en la negociació amb el PSOE per a la investidura de Sánchez. Rufián estarà també a taula, però quedarà en un segon pla i serà la seva segona qui exerceixi de portaveu a les reunions amb els socialistes. Amb Rufián i Jordà també hi serà Sara Bailac, senadora d'ERC.
Cal recordar que Gabriel Rufián és l'escuder fidel d'Oriol Junqueras i un home de la seva màxima confiança. Omnipresent a Madrid després de l'adéu de Joan Tardà, és difícil recordar altres diputats d'ERC que no siguin el mateix Rufián. Sembla, doncs, que amb Jordà, Esquerra vol evitar aquest error i –qui sap– preparar un eventual adéu del de Santa Coloma. El que és evident és que el daltabaix electoral ja té una primera conseqüència, encara que sigui molt menor.
Esquerra i Pere Aragonès saben que se la juguen en els propers mesos. Rufián està amortitzat -també electoralment- i només una bona negociació salvaria la pell del president de la Generalitat. Cada cop més militants demanen nous lideratges i el cap de Gabriel Rufián i Oriol Junqueras podria servir a Aragonès per aconseguir una hipotètica pau interna. Posar Jordà de portaveu de les negociacions aniria en aquesta direcció.
Els republicans volen que aquestes reunions amb els socialistes siguin pomposes i oficials. Necessiten notícies en positiu i veuen en la negociació una oportunitat. És per aquest motiu que també mobilitzaran Josep Maria Jové, home fort d'ERC al Parlament, Marta Vilalta, la portaveu, i rescataran Juli Fernández. L'exconseller de Territori va durar només 8 mesos al càrrec i no se sap massa quin és el seu paper al partit. Ara aprofitarà la negociació amb Pedro Sánchez per fer de portaveu d'aquestes reunions.
ERC, poc a guanyar i molt a perdre
La cruïlla en la què es troba Esquerra és de difícil solució. Teresa Jordà demanava fa uns dies a Junts que les seves contrapartides per investir Sánchez fossin "assumibles", però de moment els de Puigdemont callen. ERC necessita marcar perfil propi, però alhora no deixar que Junts tregui més beneficis de la negociació. Una opció seria anar amb els juntaires a negociar, però regalarien la centralitat a Puigdemont.
El pragmatisme d'Esquerra els darrers anys al Congrés els ha permès els indults i poca cosa més. La idea que Gabriel Rufián no ha sabut negociar per a Catalunya ha quallat i d'aquí el pobre resultat electoral. Ara, han de sumar Junts a l'equació i sembla molt difícil poder treure pit. De moment, Gabriel Rufián ja és el primer damnificat del nou escenari.
Més notícies: