Europa Press Gabriel Rufián ara té enveja de Junts i exigeix al PSOE negociar una altra vegada
Els republicans insten el PSOE a no moure's davant el 'xantatge de la dreta'
La guerra entre Junts i ERC té diversos fronts. I el front de la guerra bruta (d'ERC cap a Juns) és gairebé el menys important. Un cop perduda la Generalitat, el lloc on paradoxalment té més recorregut el processisme és al Congrés dels Diputats.
La situació es presenta força clara. Junts aprofita la debilitat parlamentària del Gobierno per pressionar el PSOE i, de passada, competir amb Aliança Catalana. Davant d'això, a ERC retreuen a Junts que es posin de banda de la “dreta espanyola”.
Aquests dies ens han deixat exemples força il·lustratius. En una setmana, Junts ha tombat al Gobierno la limitació dels lloguers i el camí de dèficit, que el PSOE no ha presentat. Des de Junts, insisteixen a mantenir un perfil fort i maximalista, que en realitat està adreçat al votant català.
Junts està apuntat al maximalisme | Europa Press
La resposta de Junts
Aquesta postura dels de Puigdemont no agrada gaire al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. En declaracions als mitjans, Rufián ha dit “comencem de zero”, en referència a una nova negociació pels pressupostos.
D'aquesta manera, els republicans queden a rebuf dels juntaires. Perquè si el Gobierno torna a negociar els pressupostos, diu Rufián, ho ha de fer amb tothom. “Si obre la negociació per a uns ho obre per a tots”. Així mateix, ha insistit el PSOE que “sempre és un error no plantar-se davant del xantatge de la dreta”:
Entre les respostes a aquestes paraules de Rufián ha estat la del secretari general de Junts, Jordi Turull. “De debò?”, ha dit Turull, “Aquest sempre havia estat el discurs de Ciutadans i el PP”:
ERC, en espera del final de la guerra interna
El que queda constatat amb aquesta situació és que Junts fa tot el possible per prendre la davantera a ERC en la lluita pel relat. Perquè, encara que aquests maximalismes de Junts puguin no servir de res, el seu objectiu és transmetre una sensació de contundència. Ho van fer amb la immigració, el repartiment de 'menes', la limitació de lloguers i ara els pressupostos.
Finalment, cal recordar que ERC té ara mateix un marge de maniobra molt reduït. La guerra interna arriba al màxim nivell de tensió i caldrà esperar el congrés del partit per saber qui és el nou líder. Això tindrà el seu efecte al grup parlamentari a Madrid: Rufián sempre va ser de Junqueras.
Més notícies: