Gabriel Rufián s'amaga després del seu fracàs el 23J

Gabriel Rufián va ser un dels principals assenyalats pel tort electoral d'ERC a les municipals del 28-M. Malgrat el rebuig de la militància, Junqueras el va mantenir com a cap de llista a les generals del 23-J. Després del nou batacada, la cúpula ha decidit apartar-lo de la primera línia.

Si el 28 de maig va assenyalar el principi del declivi de Gabriel Rufián, el 23 de juliol va confirmar el seu descens. El que en el seu moment va ser l'estrella ascendent d'una Esquerra en auge ara és un destorb per al partit. Tant és així que han decidit apartar-lo per un temps.

L'elecció de Marta Rovira per liderar les negociacions de la investidura ha estat un missatge clar. L'elecció té a veure amb el perfil de “represaliada” de Rovira i la seva competència amb l'“exiliat” Puigdemont. Però també apunta a un discret relleu del protagonisme de Rufián.

A més, la cúpula aposta per dur les negociacions amb discreció i rebaixar el to tant respecte al PSOE com contra Junts. Per això figures com Marta Rovira i Teresa Jordà guanyen enters davant la política de brotxa grossa de Rufián. Mentrestant, en el rerefons continua la pugna entre Junqueras i Aragonès pel control del partit.

La estranya desaparició de Gabriel Rufián

Hi ha quelcom que crida l'atenció. Rufián va fer quatre publicacions a Twitter el 23 de juliol, i des del 24 fins ara al seu compte regna el silenci. El de Santa Coloma de Gramenet va ser juntament amb Junqueras la cara visible de la campanya i el que més va intervenir en els mítings, cosa que contrasta amb el silenci imposat de sobte.

Sorprèn que Rufián, tan donat a llançar indirectes als seus adversaris, no s'hagi pronunciat sobre la polèmica al voltant de la investidura de Pedro Sánchez. Sembla una directriu imposada des de dalt, ja que ara no interessa el soroll mediàtic. El motiu és la delicada situació en què es troba el partit.

D'una banda hi ha la sagnia de vots, ja que en dos mesos ERC ha passat de primera a tercera força a Catalunya i ha perdut sis diputats al Congrés. D'altra banda hi ha el paperot de la investidura. ERC s'esforça per marcar un perfil dur en les negociacions, però en el fons vol evitar una repetició electoral.

ERC necessita nous lideratges

A tot això s'hi suma la debilitat del govern en minoria a la Generalitat. Cada cop més distanciat de Junts i amb l'alè del PSC al clatell, el Govern Aragonès penja d'un fil. De fet, si Junts trenca la baralla a Madrid i hi ha repetició electoral, podria veure's obligat a convocar eleccions anticipades al Parlament.

A Esquerra són conscients que s'obre una nova etapa de reconstrucció que exigeix nous lideratges. En aquesta tessitura, Gabriel Rufián és un dels primers candidats a saltar. El seu silenci aquests últims dies és una clara mostra del desgast de la seva figura en plena crisi del processisme que ell mateix ha ajudat a alimentar tots aquests anys.