Fugats, hijabs i poca experiència a la privada: l'altra cara de les llistes d'ERC

El compte enrere cap a les eleccions autonòmiques ja està en marxa a Catalunya. En menys de vint dies arrencarà la campanya electoral i d'aquí a una mica més d'un mes, milions de catalans estaran cridats a les urnes. És l'enèsima ocasió en què, en l'última dècada, els catalans han d'anar a triar els seus representants polítics.

En els darrers quinze anys, hi ha hagut sis convocatòries electorals al Parlament de Catalunya: 2010, 2012, 2015, 2017, 2021 i ara, el 2024. Les autonòmiques són, doncs, gairebé un costum dominical a Catalunya, que ja es prepara per a la nova cita. Aquesta mateixa setmana -aquest dissabte ho va fer Carles Puigdemont- els partits han posat les cartes sobre la taula presentant les seves candidatures.

Aragonès situa els consellers al capdavant de la llista

ERC ho va fer just en deixar enrere les vacances de Setmana Santa, i havent anunciat ja els seus caps de cartell. Amb Pere Aragonès com a candidat a la Generalitat, Raquel Sans i Marta Vilalta repeteixen a Tarragona i Lleida, respectivament, i Laia Cañigueral s'estrena a la circumscripció de Girona.

Aquesta setmana, a més, es feia públic que part dels consellers ocuparien llocs de sortida a la candidatura per Barcelona. ERC pretén treure pit per un Govern que, no obstant, acumula un considerable desgast per la seva dubtosa gestió en molts àmbits. Vilagrà, Elena, Campuzano, Capella i Verge són els noms que els republicans han situat a les primeres deu places de la seva llista.

Però, més enllà dels titulars que hem pogut llegir als mitjans, quina és l'altra cara de la candidatura d'ERC? La llista inclou moltes cares purament de partit, amb poca experiència fora de l'àmbit polític. Queden lluny aquelles candidatures d'ERC, en les primeres etapes de Junqueras, plenes de fitxatges independents.

Repassem doncs quina és l'altra cara de les llistes d'ERC per a aquestes eleccions. Unes candidatures que combinen heterogèniament encausats pel 'procés', candidates que usen el controvertit hijab, fondistes de la carrera política i persones sense experiència fora d'aquest àmbit.

L'empremta del 'procés': Wagensberg, candidat des de Suïssa

Els primers llocs de la llista d'ERC per Barcelona reuneixen, a més dels noms principals del Govern, dues persones encausades en casos relacionats amb el 'procés'. Destaca especialment Rubén Wagensberg com a número 9, de qui es va saber al gener el trasllat “temporal” de la seva residència a Suïssa, per eludir les conseqüències de la seva investigació per part de l'Audiència Nacional.

Wagensberg, de baixa laboral, està investigat a la causa del 'Tsunami Democràtic' i, tot i trobar-se a Suïssa, va continuar sent secretari de la mesa del Parlament. A dia d'avui, forma part de la diputació permanent de la cambra, és a dir, malgrat que el Parlament està dissolt, és un dels pocs diputats que segueix sent-ho.

Al número 3 de la candidatura es troba un altre dels investigats pel 'procés' pendent de judici. És el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, encausat pels preparatius de l'1-O. Tot i que el judici es troba en 'stand by' per la possible aplicació de l'amnistia, el nom de Jové ha estat relacionat durant anys amb les investigacions judicials dutes a terme.

Qui no forma part de la candidatura republicana, i també està encausada —en el mateix cas que Jové—, és la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Tot i ser un dels noms més discrets i exempts de polèmica del Govern, Garriga no ha obtingut plaça a la llista d'ERC i repetir a la conselleria és, vista la perspectiva electoral d'ERC, un escenari poc plantejable —almenys, ara com ara.

El polèmic hijab, present també a les llistes d'ERC

Les candidatures republicanes compten amb la presència de diversos noms d'origen àrab, tal com s'ha apuntat aquesta setmana. Dues d'aquestes candidates usen hijab, el vel que cobreix els cabells de les dones musulmanes i que tanta controvèrsia ha suposat els últims anys a Catalunya. El seu ús ja va generar un important enrenou a les eleccions generals del 2007 fruit del posicionament contrari expressat per CiU.

Però la polèmica sobrepassa el simple debat polític i és de caire social. La qüestió es discuteix al carrer i a les xarxes socials, on cada vegada ocupa un lloc de més transcendència. Fins i tot personalitats com la reconeguda escriptora Najat El Hachmi, d'origen marroquí, han criticat l'ús del hijab com a “part visible d'una infinitat de regles que ens diuen com hem de vestir, comportar-nos o amb qui ens podem relacionar” per part de la religió musulmana .

ERC compta des del 2017 amb una diputada que fa servir habitualment el hijab: es tracta de Najat Driouech. A la convocatòria del 2017, Driouech puja fins a un privilegiat número 4, malgrat que la seva projecció al Parlament no ha estat excessiva. No hi ha dubte, però, que ERC busca promocionar la seva figura, tenint en compte també el calador de vots musulmà en què pretén créixer la formació de Junqueras i Aragonès.

A Najat Driouech l'acompanya una altra candidata que fa servir habitualment el vel. Es tracta de la número 52 per Barcelona —això sí, amb nul·les opcions de ser diputada—, Zainab Tamara i Zubair. Forma part de les joventuts del partit i de l'organització Unitat contra el Racisme i el Feixisme. ERC compta, doncs, amb dues candidates que usen hijab a la seva llista electoral per Barcelona.

Candidats amb poca experiència fora del recer de la política

Una altra cara de les llistes d'ERC és la dels candidats amb una experiència fora de la política que brilla per la seva escassetat o fins i tot, en alguns casos, per la seva absència. El cas de Zainab Tamara i Zubair podria ser representatiu, ja que no acredita cap experiència laboral segons la informació que facilita ERC. Però no cal baixar a les catacumbes de les llistes per trobar-ne casos.

La principal representant de Jovent Republicà i futura diputada en ocupar el desè lloc per Barcelona, Mar Besses, tampoc no compta amb experiència laboral a jutjar pel currículum fet públic per la seva formació. Besses, regidora a Sant Joan Despí, està cursant un màster en Polítiques Públiques, Drets Socials i Polítiques d'Igualtat a la UB. La poca edat de Tamara i Besses pot explicar aquesta nul·la experiència, però hi ha altres casos molt més cridaners.

El principal nom és el de Marta Vilalta, secretària general adjunta d'ERC i una de les cares visibles de la formació, a més de número 1 per Lleida. L'experiència laboral de Vilalta, de gairebé 40 anys, se circumscriu a la política: ha treballat com a cap de premsa d'ERC a Lleida o del festival Acampada Jove, organitzat per les joventuts del partit.

Va fitxar per l'oficina de comunicació de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat el 2009 i, des de llavors, ha combinat càrrecs polítics, com a diputada i directora general de Joventut.

El número 7 per Barcelona és el conseller Carles Campuzano qui, tot i ser independent, se suma a la candidatura d'ERC després de tota una vida a CDC. Campuzano és un corredor de fons de la política, àmbit en què ha realitzat pràcticament tota la seva carrera laboral. Tot i que Junqueras dedicava sonores crítiques a Duran i Lleida per ser un “professional de la política”, anys després no dubta a comptar amb Campuzano.

Als seus gairebé 60 anys, Campuzano va ocupar el seu primer càrrec públic —regidor a Vilanova i la Geltrú— als 23, el 1987. En aquesta etapa, va treballar també a la Generalitat de Jordi Pujol. Del 1992 al 1995 va ser diputat al Parlament, i del 1996 al 2019 ho va ser a Madrid: 23 anys ocupant un escó al Congrés.

La seva marxa de la política va suposar la seva primera experiència en l'àmbit privat —concretament, en el tercer sector—, però tres anys després va fitxar pel Govern i ara perllonga la segona etapa política garantint-se ser diputat per ERC la propera legislatura.

Altres noms com Alba Camps o Adrià Guevara —números 16 i 23, respectivament, per Barcelona— responen també al mateix perfil. Camps compta amb una carrera escassa a l'àmbit privat, que és inexistent en el cas de Guevara. Tot i això, tots dos han ocupat càrrecs públics per ERC que ara opten a prolongar en aquesta nova contesa electoral.

Més enllà del lideratge d'Aragonès sota l'ombra de Junqueras o del missatge de gestió que vol vendre el partit, les llistes d'ERC ofereixen moltes arestes d'anàlisi. Amb aquestes cartes sobre la taula, cal veure quin resultat aconsegueix una formació marcada pel desgast d'haver governat en solitari l'últim any i mig a Catalunya. La tendència, per ara, no augura bones notícies.