Continuisme o cares noves: els 'número 2' dels partits catalans per al 12-M

Mentre el País Basc viu aquest cap de setmana els primers compassos de la campanya electoral, Catalunya prepara la seva, que arrencarà a finals de mes. Si la política basca s'ha definit els darrers anys per l'estabilitat i el reforçament de l'autogovern, la podríem qualificar d'antitètica al dia a dia polític a Catalunya. Seran les sisenes eleccions al Parlament en quinze anys, cosa que deixa la mitjana de durada de les legislatures en dos anys i mig.

La dada és il·lustrativa de la inestabilitat de la política catalana, marcada pel 'procés' i la divisió interna i externa entre blocs. A escassos vint dies per a l'arrencada de l'enèsima campanya electoral, les formacions polítiques ja tenen tancades les candidatures. De manera oficial o a través de filtracions, les vuit formacions amb representació al Parlament ja han donat a conèixer les cares que ocuparan els seus llocs de sortida.

Més enllà dels candidats —sobradament coneguts per tothom—, un bon indicador de les llistes electorals solen ser els números 2. Es tracta d'un lloc que dona pistes rellevants sobre quin missatge vol vendre el partit en qüestió —més enllà que resulti o no creïble— i que ha d'ocupar una figura amb potencial a la candidatura, que pugui fer tàndem amb el cap de llista i complementar-ne el perfil.

Es tracta, doncs, o bé de reforçar l'arquetip del líder o bé de proposar una figura que reuneixi virtuts en qüestions que no poden fer ombra al cap de cartell. A cinc setmanes que Catalunya passi de nou per les urnes, fem una ullada al segon lloc de les principals candidatures.

PSC i ERC aposten pel continuisme

El primer partit a les passades eleccions autonòmiques va ser el PSC, que es va veure beneficiat per l''efecte Illa'. Després d'anunciar per sorpresa el candidat, els socialistes catalans van ser la força més votada i van obtenir 33 escons. En aquell moment, Illa comptava com a número 2 amb Eva Granados, mà dreta de Miquel Iceta al Parlament.

No obstant, una vegada arrencada la legislatura, va situar com a portaveu parlamentària Alícia Romero, una figura creixent dins del partit. Romero, procedent del Maresme i diputada des del 2012, té 47 anys i serà ara la número 2 dels socialistes. De perfil dialogant i constructiu, compta amb la màxima confiança d'Illa, que li ha confiat negociacions tan rellevants com la dels pressupostos.

Romero és molt propera a Illa i té pes intern al partit, però la seva principal virtut és externa. Manté excel·lents relacions amb la resta de les portaveus de la cambra autonòmica, així com amb els principals agents socials i econòmics. En la seva figura, doncs, resideix la proximitat en contrast amb la distància i fredor que sovint s'atribueix a Salvador Illa.

També ERC es decanta per la continuïtat mitjançant una cara coneguda i, com el PSC, ha fet una aposta de partit. Com el 2021, l'actual vicepresidenta Laura Vilagrà serà la '2' de Pere Aragonès. En aquell moment era una total desconeguda al panorama polític autonòmic, però la seva presència al Govern li ha donat notorietat.

El seu aparador públic, no obstant, no ha estat un camí de roses. La gestió de Vilagrà està tacada per fracassos com el dels Jocs Olímpics d'Hivern -va ser qui va donar la cara pel projecte- o el de l'organització de les oposicions del 2023. Però el parer d'ERC és diametralment oposat i busca treure pit per la gestió d'un Govern que si alguna cosa ha aconseguit és un mar de crítiques.

És a través aquesta perspectiva des d'on s'ha de comprendre que Vilagrà ocupi el número 2 de la candidatura, així com la presència a la llista d'altres consellers. La vicepresidenta ha gestionat, per encàrrec d'Aragonès, qüestions com ara la taula de diàleg o la negociació del traspàs de Rodalies. Un perfil gestor poc visible que il·lustra a la perfecció allò que busca la llista d'ERC: ser un reflex del Govern d'Aragonès.

El gran fitxatge de Junts, una desconeguda per a la majoria de Catalunya

Després de la Setmana Santa, Junts per Catalunya va filtrar a TV3 el seu gran fitxatge electoral, l'empresària Anna Navarro. La formació va assenyalar amb vehemència la seva trajectòria professional i el prestigi amb què compta després d'anys a Silicon Valley. Navarro és una perfecta desconeguda per a la immensa majoria de catalans, però Junts ha apostat pel seu perfil per reforçar la idea que el partit persegueix l'excel·lència a través d'un equip de prestigi.

El missatge és clar: dissimular el pes absolut de Carles Puigdemont a la candidatura i apostar per una número 2 amb àmplia reputació en l'àmbit econòmic i empresarial. Navarro haurà de capejar la seva falta de popularitat i caldrà veure quin pot ser el seu encaix en el proper grup parlamentari de Junts i dins del mateix partit. L'aposta de Puigdemont marca, sens dubte, una enorme diferència amb la resta de candidatures.

PP i Comuns, una aposta per l'èxit local

Entre la resta dels grups del Parlament, amb una representació menor, el PP està cridat a un creixement exponencial. Amb Alejandro Fernández confirmat com a candidat i amb una expectativa que assoliria la quinzena d'escons, el líder popular s'ha vist obligat a liderar una candidatura heterogènia. Es posa al capdavant d'una llista que uneix els diferents corrents del partit després d'un cert mar de fons amb l'esperança que un bon resultat calmi definitivament les aigües del PP català.

Manuel Reyes, actual alcalde de Castelldefels, farà tàndem amb Fernández. Després de sonar com a possible relleu el president del PP a Catalunya, finalment serà el seu número 2. El missatge popular és clar: juntament amb Badalona, Castelldefels és la principal alcaldia del PP i la formació reforça la candidatura amb una figura clau del partit en l'àmbit local.

També els Comuns aposten per un alcalde com a número 2. Jéssica Albiach, que lidera una llista les perspectives de la qual són movedisses, ha fet, com el PP, una aposta per una figura local d'èxit. Es tracta de Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat des del 2019, una plaça ocupada pels Comuns —i prèviament, per ICV i el PSUC— des de la recuperació de la democràcia.

Davant d'unes enquestes poc favorables, la marca de Sumar a Catalunya busca reforçar-se amb una carta guanyadora. L'alcalde del Prat és, sens dubte, un referent —pràcticament l'únic— dels Comuns a l'àmbit local, i la seva inclusió com a número 2 pretén incrementar el perfil de gestió de la candidatura.

Vox, C's i CUP: diputats actuals, però desconeguts

Finalment, Vox i la CUP, als antípodes ideològics, han fet apostes similars a les seves segones places. En tots dos casos, s'ha apostat per diputades de perfil baix, amb un cert pes intern en dues formacions, però de poca projecció pública. Són apostes fetes més en clau interna i que satisfan determinats sectors de les dues formacions.

Ignacio Garriga estarà acompanyat per Maria Elisa García Fuster. Metgessa de professió i diputada de la formació, ha mostrat durant aquesta legislatura la seva contundència des del faristol. A més, va ser el nom que Vox va proposar per presidir el Parlament a l'inici del mandat.

Per la seva banda, després de cert desencaix intern, la CUP presenta com a número 2 la candidata que alguns sectors postulaven com a 1. Es tracta de Laure Vega, que pertany a Endavant, el sector més profusament anticapitalista de la formació. Vega, molt bel·ligerant en la seva oratòria i alineada amb els postulats cupaires més contundents, és diputada des de fa pocs mesos.

Finalment, l'últim vals de Ciutadans —així ho auguren totes les enquestes— no el ballarà Anna Grau com a número 2. El seu lloc l'ocuparà Marina Bravo que, malgrat la seva gairebé nul·la notorietat pública, va ser la secretària general de la formació quan Inés Arrimadas la presidia. A més, és diputada al Parlament des del 2015, on ara batallarà perquè el partit eviti, contra tot pronòstic, la seva definitiva extinció.