Muntatge amb un primer pla de Francesc Mortés amb ulleres i de fons una imatge amb el logotip del Front Nacional de Catalunya amb un fons blau
POLÍTICA

El Front Nacional segueix creixent i fitxa un exdirigent d'ERC

Segueix la fugida d'ERC i Junts cap als partits identitaris

Els partits independentistes identitaris continuen creixent a l'escalf del debat migratori i la crisi dels partits tradicionals. És el cas del Front Nacional de Catalunya (FNC), una formació nascuda anys enrere a favor de la independència de Catalunya i contra la immigració. Ara, anuncien un fitxatge més que cridaner.

El FNC anuncia en un comunicat el fitxatge de l'exregidor i expresident de la secció local d'ERC de Matadepera, Francesc Mortés. El Front Nacional destaca que va deixar el seu càrrec de regidor el 2009 per militar a Reagrupament: “Tota una demostració que la seva activitat respon a interessos nacionals, no particulars”.

La incorporació de Mortés arriba tot just uns dies després que anunciessin el fitxatge de Jaume Manuel Oronich, exalcalde convergent. El partit antiimmigració avança que "aviat anunciarem més incorporacions d'exregidors". Una demostració de l'auge d'aquest tipus de formacions.

D'Esquerra al Front Nacional

El cas de Mortés és cridaner, perquè entre Junts i ERC els republicans són els més allunyats dels postulats antiimmigració. El Govern de Pere Aragonès està lliurant una croada contra l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols. La direcció del partit intenta mantenir juntes les files amb el consens en aquesta qüestió.

Aquesta setmana, però, s'ha conegut que regidors d'ERC negocien amb Aliança Catalana una moció de censura a Ribera d'Ondara (Lleida). Ara s'anuncia el fitxatge d'un excàrrec d'Esquerra per al Front Nacional de Catalunya. Sembla que també a les files republicanes, alguna cosa s'està movent.

Es tracta d'un fenomen global que s'explica en bona mesura per “l'efecte Orriols” i la seva irrupció a l'ajuntament de Ripoll. Aliança Catalana ha aconseguit trencar el tabú sobre la immigració. Això coincideix amb la crisi de confiança dels partits independentistes tradicionals, a qui els votants acusen de traïdors.

Imatge del bloc d'Aliança Catalana a la manifestació de l'11S. Milers de persones darrere de la pancarta “Apliquem el resultat de les urnes: independència” amb fons blau

L'auge d'aquestes formacions ha espantat ERC i Junts, que temen una nova debacle electoral a les properes eleccions. Tant és així, que Junts ha iniciat un canvi en el discurs migratori, abandonant el bonisme per competir amb Aliança Catalana. ERC, tot i això, segueix en el seu combat frontal contra l'extrema dreta, el racisme i la xenofòbia.

Independència unilateral i mà dura contra la immigració

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser fundat el 1999 i molts dels seus militants provenien de l'independentisme radical com a Estat Català i Reagrupament. Anys després el partit va ser refundat, abandonant la seva ideologia progressista per abraçar postulats conservadors. El tema migratori es va convertir en la principal obsessió.

El 2019 la regidora del FNC a Ripoll, Sílvia Orriols, va trencar el carnet del partit i va impulsar el seu propi moviment sota les sigles Aliança Catalana. El 28 de maig de 2023 va guanyar les eleccions de forma aclaparadora a Ripoll, on governa amb sis regidors. Ara es planteja fer el salt i presentar-se a les eleccions al Parlament.

El FNC i AC comparteixen uns mateixos objectius, una Catalunya independent que restringeixi dràsticament la immigració. Per això proposen proclamar la independència de Catalunya de manera unilateral, acabar amb la partitocràcia i frenar la immigració massiva i il·legal. Uns postulats que cada cop tenen més adeptes a Catalunya.

➡️ Política

Més notícies: