El Front anuncia que es presentarà a les eleccions europees

"L'executiva nacional del Front Nacional de Catalunya ha decidit que el partit concorri a les eleccions europees del proper 9 de juny". Així ha anunciat el FNC a xarxes socials la seva candidatura al Parlament Europeu. És un partit nacionalista, del sector de la dreta identitària i crític amb el procés.

Independentisme unilateral

De fet, la primera línia del comunicat de premsa parla de “rendició dels líders polítics processistes a canvi d'una amnistia que no servirà de res”. Aquest és el principal motiu que els mou a iniciar la recollida de les 15.000 signatures necessàries per poder-se presentar a les eleccions europees.

El partit es troba en un moment de constitució de les bases i els quadres per tal d'armar una llista formada majoritàriament per independents. Així mateix, assenyalen que han iniciat “converses amb persones, grups i entitats independentistes”. Cal recordar que un dels últims fitxatges va ser el de Francesc Mortés, exregidor i expresident de la secció local d'ERC de Matadepera.

El motiu ideològic fonamental d'aquest partit és “l'independentisme unilateralista”. Cosa que posen en clara contraposició amb el processisme de Junts i ERC. Així mateix, qualifiquen el seu independentisme com “el que no s'ha rendit davant de la repressió”.

"Representar l'Estat Català"

Diuen concórrer a les europees per reivindicar el referèndum de l'1-O així com la validesa del resultat. D'altra banda, parlen també de defensar a Europa els “drets nacionals històrics de tota la nació”.

D'altra banda, se situen en la línia identitària i antiglobalista que aquests mesos ha tornat a agafar força al continent. "Volem representar l'Estat Català, avui sota ocupació, per promoure la visió catalana de la construcció d´Europa, basada en la defensa dels drets de totes les nacions i identitats europees davant les polítiques globalistes".

Finalment, fan referència als dos temes candents que precisament impulsen aquestes opcions identitàries: la immigració i la situació dels agricultors. Parlen de situar-se en contra de les polítiques migratòries d'Espanya (i França) “que permeten minoritzar els catalans a tota la Nació Catalana”. I en línia amb la defensa del camp, parlen de “sobirania alimentària” davant de la competència de tercers països.