Fracàs de l'acampada pro Palestina a la Universitat Autònoma de Barcelona

El 28 de maig passat van començar les protestes estudiantils a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I ahir es van acabar. Nou dies, doncs, de protestes en forma d'acampada.

Els estudiants es lamenten que “aquesta eina de lluita” no hagi servit perquè les autoritats universitàries facin cas de les seves peticions. En tot cas, interpreten la fi d'aquestes protestes com “l'inici de noves maneres de lluita”.

Es dissolen les protestes

Entre les múltiples coses que s'importen des dels Estats Units hi ha les protestes estudiantils. Les darreres han estat a propòsit de la guerra a la Franja de Gaza. L'anomenat “moviment estudiantil” s'ha destacat per les protestes que, per norma general, han consistit en acampades.

Això ha donat lloc a resultats més o menys visibles, però mai del gust dels estudiants, que demanen trencar qualsevol mínim enllaç amb Israel. Aquesta setmana, per exemple, la Universitat de Lleida va anunciar que havien decidit no trencar les relacions amb les universitats hebrees. Això va desencadenar algunes petites protestes que es van resoldre amb crits, pintura i el personal de neteja en acció.

Protestes amb una “nova forma”

Amb la mateixa discreció, s'han acabat les protestes a la UAB. El 28 de maig passat, diferents col·lectius d'estudiants van anunciar l'inici de les protestes/acampades. Les reivindicacions eren les mateixes: trencar totes les relacions amb l'Estat d'Israel:

Amb una assistència modesta, els estudiants van anunciar ahir la fi de les protestes. Es lamenten que l'acampada no hagi servit per evitar que les peticions “hagin estat ignorades de manera reiterada”. Alhora, però, el rectorat diu que està compromès a implementar certes mesures, que segueixen sense ser del gust dels estudiants. Ningú, doncs, sembla estar content.

En un comunicat fet públic a través de xarxes socials, els estudiants expliquen que, aviat, anunciessin la “nova forma” que adquiriran les seves protestes. L'objectiu, insisteixen, és el mateix. “Aquestes demandes implicaven un canvi real que afectava els interessos de l'Estat israelià i reduïen la capacitat per executar el genocidi del poble palestí amb la mateixa impunitat que fins ara, gràcies a la complicitat dels governs de l'eix imperialista occidental i dels grans poders econòmics i empresarials”.