'Flipando con el procés', el llibre de Sergio Fidalgo de les frikades del processisme

Sergio Fidalgo va presentar dilluns passat el seu darrer llibre en contra de l'independentisme, “Flipant amb el procés”. Es tracta d'un compendi de 64 escrits curts centrats en les experiències de constitucionalistes de renom al llarg del procés i postprocés. Inclou diverses narracions sobre alguns dels ridículs del processisme, especialment al voltant de les accions en suposada defensa dels consellers del govern de Puigdemont empresonats.

Aquests relats, ordenats cronològicament, comencen amb laplicació de larticle 155, amb la suspensió de lautonomia catalana. Compte els ridículs dels processistes, començant per la “resistència al 155” per part de l'ANC. Poc després de l'aplicació de l'article, un grapat d'activistes independentistes van tallar un parell de carrers a Montcada i Reixac per tallar el pas al'autobús 155.

Altres fiascs del processisme incipient van ser la campanya d'Òmnium per buidar els bancs de diners efectius i l'aparició de Joan Bonanit.

Aquest curiós personatge es va fer famós per anar a cridar la bona nit als presos polítics a la presó de Lledoners. Aquesta acció li va valer la cooptació per part de l'establishment processista i fins i tot va publicar un llibre “Història d'un crit”. Com no, el 2020 es va afiliar a Junts on va escalar ràpidament per la seva reputació.

Cal esmentar el capítol de la cita de Manolo Escobar en un discurs d'Alejandro Fernández al Parlament. Un altre relat explica l'obsessió de l'ANC i Òmnium, fins al punt d'instal·lar gàbies perquè la gent sentís el mateix que els presos.

En una de les imatges més sonades del procés, el llibre recorda la intervenció de Joan Coscubiela acusant Puigdemont i el govern d'antidemòcrates i autoritaris. Aquesta intervenció va ser seguida pels aplaudiments del PP, Ciutadans i PP.

Continua amb el desenvolupament del procés, la histèria processista amb els llaços i l'aparició de les brigades antillaços. Aquests es dedicaven a treure els llaços grocs i estelades que els independentistes posaven a molts pobles de Catalunya, també hi ha un parell de capítols dedicats a ells.

Ironitza sobre l'aparició de grups amb l'epítet “de la república” incloent-hi alguns tan inoblidables com “Astròlegs per la República” o “Meteoròlegs per la República”. També critica l'actuació dels “antifascistes” a les visites de S'ha Acabat a la UAB i UPF, on van ser increpats repetides vegades pels estudiants concentrats.

Finalment, acaba amb anècdotes més recents, la popularització del terme “nyords” per anomenar els catalans no independentistes i la resta de ciutadans de l'estat, els incidents soferts per Vox en diverses ocasions o la proposta d'un físic català d'instal·lar una base militar xinesa a Catalunya.

Un llibre que no és pesat de llegir, amb un to humorístic i irònic, repassa alguns dels fails del processisme català, del 2017 fins avui. Si voleu comprar el llibre, ho podeu fer clicant en aquest enllaç .