Muntatge amb la presidenta de l'ANC amb Carles Puigdemont i Silvia Orriols als costats i al parlament català de fons

POLÍTICA

El fiasco de la llista cívica de l'ANC desferma la guerra pel vot indepe

Sílvia Orriols es posiciona com a candidata a atraure l'independentisme indignat i l'entorn processista ja fa campanya


L´Assemblea Nacional Catalana (ANC) va donar a conèixer aquest cap de setmana els resultats de la consulta sobre la llista cívica. 3.758 socis van votar en contra que l'entitat concorri a les eleccions, davant dels 3.660 que van votar que sí. El fiasco de la llista cívica de l'ANC deixa orfes milers de votants que ara es disputaran altres llistes com Junts, Alhora o Aliança Catalana.

Un dels camps de batalla d'aquestes eleccions serà l'enfrontament entre els partits processistes il'independentisme indignat. Davant la por que Aliança Catalana arrossegui el votant indepe, l'entorn de Junts i l'ANC ha iniciat l'ofensiva contra Sílvia Orriols. Mentrestant, Clara Ponsatí i Jordi Graupera comencen el camí atacant Junts amb l'esperança d'atreure el votant orfe de l'ANC.

Orriols, l'alternativa contra el processisme

Aquest cap de setmana, un article d'Andreu Barnils a Vilaweb , el mitjà afí a Junts i l'ANC, reflexionava sobre si la Sílvia Orriols és feixista o d'extrema dreta. Dirigents processistes com Lluís Llach van aprofitar per assenyalar la líder d'Aliança Catalana. Ella responia que “mentre discerniu si sóc feixista o no, a Catalunya hi ha cent imants salafistes predicant impunement contra occident”.

Muntatge de fotos de primer pla de Carles Puigdemont i Sílvia Orriols, tots dos amb rostre mig somrient

Pel que sembla, Orriols ha sabut donar en clau la preocupació de molts catalans que potser fins fa poc ni es plantejaven votar un partit com Aliança Catalana. Les raons són diverses. Una és l'esperança de recuperar la via unilateral cap a la independència, però també l'atipament de la immigració descontrolada fomentada durant anys pels partits processistes al Govern.

La llista cívica de l'ANC oferia una alternativa al votant descontent amb ERC i Junts però reticent a les posicions extremistes d'Aliança Catalana. Sense aquesta opció, i amb els dubtes que encara genera un projecte a les planes com Alhora, Aliança Catalana es perfila com l'única alternativa per castigar els partits processistes. Per això l'aparell politicomediàtic de l'entorn de Junts ha iniciat una ofensiva prudent contra Sílvia Orriols.

Junts contra el PSC, Alhora contra Junts

Diem prudent perquè, de moment, Aliança Catalana no n'és la prioritat. Junts ha començat la precampanya atacant el PSC, plantejant així les eleccions com una batalla entre Salvador Illa i Carles Puigdemont. Ho fan no només perquè les enquestes donen com a favorit el socialista, sinó també per diluir ERC i apartar Pere Aragonès de la cursa.

La prudència es basa també en el càlcul de la majoria independentista que Puigdemont necessitarà per ser investit president. Junts necessita marcar terreny davant de la competència d'ERC, sobretot, però també d'Alhora i Aliança Catalana. Alhora, necessita fer-ho sense castigar en excés uns partits que poden acabar sent els seus aliats per recuperar la presidència de la Generalitat.

Muntatge amb un primer pla de Clara Ponsatí i Carles Puigdemont

Junts es trobarà en aquesta campanya amb l'hostilitat de Clara Ponsatí, que inicia la precampanya acusant-los de no tenir més projecte que Carles Puigdemont. L'exconsellera de Puigdemont carrega ara contra la seva figura i titlla de “culebró” les especulacions sobre el seu retorn a Catalunya. La pugna entre tots dos amb Orriols al mig confirma el moment de divisió i desorientació en què arriba a aquestes eleccions l'independentisme.

➡️ Política

Més notícies: