X, @IreneAguiarG El COI aplica el sentit comú i prohibirà la participació d'atletes trans en competicions femenines
L'autoritat esportiva sembla descobrir ara que la condició biològica de naixement no desapareix
El Comitè Olímpic Internacional (COI) prepara un canvi històric en l'esport mundial. Segons ha avançat el diari britànic The Times, l'organisme prohibirà a partir de 2026 la participació d'esportistes transgènere a les categories femenines. La mesura pretén preservar l'equitat i la integritat competitiva en l'esport femení.
El gir del COI respon a una revisió científica interna que conclou que els avantatges fisiològics derivats d'haver nascut home no desapareixen completament després de la transició. Els experts del comitè sostenen que aquestes diferències, fins i tot amb nivells hormonals regulats, poden suposar un avantatge competitiu davant les dones cisgènere.
La doctora Jane Thornton, directora mèdica i científica del COI, va presentar recentment els resultats preliminars de l'estudi. L'informe assenyala que existeixen “avantatges físiques permanents” en força, densitat òssia i capacitat pulmonar. Amb aquestes dades, l'organisme ha decidit eliminar la possibilitat de competir en categoria femenina a les atletes que hagin fet una transició de gènere.
L'esport trans ha generat molt debat | Europa Press
Fi de la política de testosterona
Fins ara, la normativa olímpica permetia a les dones trans participar en competicions femenines si mantenien uns nivells de testosterona controlats. Tanmateix, la decisió final quedava en mans de cada federació esportiva. Aquesta flexibilitat va generar un buit normatiu que va provocar debats, polèmiques i desigualtats entre disciplines.
Amb la nova regulació, el COI establirà un criteri uniforme per a tots els esports olímpics, obligant les atletes trans a competir a la categoria masculina o en una de mixta, si n'hi hagués. La presidenta del comitè, Kirsty Coventry, ha defensat públicament la necessitat de “protegir l'esport femení i les seves atletes”.
El cas més recent que ha reactivat la polèmica és el d'Imane Khelif, boxejadora algeriana que va obtenir la medalla d'or a la categoria femenina de 66 quilos a París. Tot i que no hi ha proves que no hagués nascut dona, la seva condició d'hiperandrogenisme - un excés natural de testosterona - va generar un intens debat internacional. Khelif ja havia estat desqualificada el 2023 d'un Mundial pel mateix motiu.
Un canvi amb ampli suport científic
Fonts de l'entorn olímpic citades per The Times asseguren que la decisió del COI no respon a pressions polítiques, sinó a una avaluació mèdica. La mesura busca “preservar la credibilitat de l'esport femení” sense qüestionar la identitat de les persones trans.
Moltes dones se sentien apartades | Europa Press
L'anunci, previst per després dels Jocs d'Hivern de Milà-Cortina 2026, suposarà un punt d'inflexió en la regulació de l'esport global. Diverses federacions internacionals, entre les quals les de natació, atletisme i ciclisme, ja havien adoptat decisions similars els darrers anys. Totes coincideixen que el principi d'igualtat competitiva ha de prevaldre sobre qualsevol altra consideració.
Tot i que el COI encara no ha emès un comunicat oficial, la nova normativa marcarà un abans i un després. En paraules d'un membre del comitè “no es tracta d'excloure, sinó de reconèixer una realitat biològica innegable”. Amb aquesta decisió, l'olimpisme sembla tancar una de les discussions més divisives dels darrers anys.
Més notícies: