El jutge Santiago Pedraz en un acte d?ACIJUR
POLÍTICA

El tancament fallit de Telegram, un intent de censurar desenes de canals lliures?

Telegram no tanca, però hi ha un corrent d'opinió a Espanya que creu que la decisió del jutge Pedraz buscava silenciar canals dissidents amb el sistema

Telegram es queda al final. El mediàtic jutge Pedraz donava aquest dissabte tres hores a les operadores de telefonia espanyola perquè suspenguessin de manera cautelar la plataforma Telegram. Es tractava d'una decisió inaudita, desproporcionada per molts juristes i que el magistrat justificava per un delicte de vulneració continuada de drets de propietat intel·lectual. El procés judicial comença per una denúncia d'Atresmedia, Mediaset i Movistar per un presumpte ús no autoritzat de contingut audiovisual.

Tot i la interlocutòria del jutge Pedraz, Telegram va fer cas omís i va continuar funcionant durant el cap de setmana. Aquest dilluns, el mateix magistrat ha revocat l'ordre fins que la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional elabori un informe. Durant el cap de setmana, moltes organitzacions havien posat el crit al cel per aquesta desproporcionada decisió. Des de Pirates, passant per FACUA fins al col·legi d'enginyers.

"És com si es decidís tancar completament una província del nostre país perquè dins del territori es produís un cas de narcotràfic o un robatori", afirmava el president del col·legi d'enginyers Fernando Suárez.

El tancament de Telegram Una voluntat de censurar la dissidència?

L'ús de Telegram no és tan estès com el de WhatsApp. En canvi, és el canal preferit de l'anomenada 'dissidència', líders d'opinió i mitjans contraris al sistema actual i que qüestionen aspectes de la pandèmia del Coronavirus, del nou ordre mundial o de l'Agenda 2030. Hi ha canals com el d'Alvise Pérez, que compta amb gairebé 400.000 subscriptors, on no hi ha cap censura, a diferència de les altres xarxes socials.

Muntatge d'Alvise Pérez i una urna

De fet, els ja coneguts verificadors, plataformes encarregades de detectar fake news i dir-te què és desinformació, han dedicat articles els darrers mesos assegurant que a Telegram hi ha un "clan del negacionisme". Newtral afirmava ja el 2021: "Fa temps que el valor de la informació referent a temes es va desplaçar de les xarxes generalistes (Facebook, Twitter.) a altres plataformes com les missatgeries instantànies (WhatsApp, Telegram), molt més permissives amb continguts nocius per la mateixa construcció d'aquests serveis: xifrats i amb més control de la privadesa”.

Maldita.es, l'altre verificador més conegut d'Espanya, assegura que Telegram és “un supermercat ple de desinformació”. "A més, atès que, com assenyalen alguns estudis, és extremadament estrany que Telegram tanqui un canal per difondre desinformació a causa del seu baix nivell de moderació de continguts els gestors d'aquests canals saben que els seus seguidors sempre els podran trobar encara que els tanquin els comptes a altres plataformes", diu Maldita.

Per a molts, Telegram és l'únic espai lliure per a la “dissidència”, aquells actors que són crítics amb el sistema. Segons ells, la voluntat de tancar aquesta plataforma de missatgeria respondria a la intenció de silenciar aquests actors, que escapen del control dels verificadors. De moment, el jutge Pedraz ha reculat i no tancarà Telegram aquest dilluns. En aquests canals de l'app, se celebra com una victòria pròpia.

➡️ Política

Més notícies: