
Eulàlia Reguant (CUP) diu que la degradació del barri de Sant Antoni és un problema de relat
L'esquerra woke ha decidit allunyar-se de la realitat diària del ciutadà i fer-ho a la màxima velocitat possible
L'exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant ha publicat a Nació una columna d'opinió. En ella sosté que la degradació de Sant Antoni és fonamentalment un problema de “relat” construït per la dreta i l'extrema dreta. Segons la seva tesi, els problemes que denuncien els veïns no reflecteixen un col·lapse del barri, sinó una interpretació interessada de les seves dinàmiques.
El plantejament s'allunya de la sensació generalitzada entre comerciants i residents, que fa mesos que descriuen un deteriorament molt concret. És a dir, més inseguretat, més incivisme i un ús de l'espai públic cada cop més tens. Reguant reconeix que hi ha “malestars reals”, però els atribueix a qüestions com la pressió turística, l'augment dels lloguers o la mercantilització de l'espai públic.
L'exdiputada sosté que el problema no és la inseguretat, sinó la “criminalització de vulnerabilitats”. El discurs, en fi, encaixa amb la línia habitual de la CUP, que tendeix a minimitzar els problemes de convivència a través d'una retòrica complexa. Perquè si una cosa sembla clara és que donar compte de la multireincidència a través de la "mercantilització de l'espai públic" és una cosa difícil de fer.

La resposta veïnal i el context de conflicte a Sant Antoni
Les reflexions de Reguant arriben en un moment especialment sensible. En els darrers mesos, veïns i comerciants han impulsat noves plataformes per denunciar la situació del barri. La més coneguda, El Cor de Sant Antoni, va néixer amb l'objectiu de recuperar l'espai públic i millorar la convivència. La iniciativa ha rebut atacs des de col·lectius afins a la CUP i els Comuns, que han arribat a titllar de “feixistes” els veïns que reclamen més seguretat.
Aquest clima demostra que existeix una fractura evident entre part de l'esquerra alternativa i la percepció social del barri. Mentre els residents relaten problemes concrets, una part de la militància antisistema respon amb la seva retòrica habitual. La columna de Reguant s'inscriu en aquesta mateixa lògica: negar el deteriorament i traslladar la responsabilitat al “relat” construït per altres.

Una polèmica que torna a situar Reguant al centre del debat
L'actuació de Reguant es produeix, a més, en un moment en què la seva figura ha tornat a generar debat públic. En els darrers mesos han aparegut informacions sobre l'ample patrimoni immobiliari de la seva família, valorat en milions d'euros. Encara que en aparença secundària, aquesta qüestió és clau.
Com és sabut, gran part de la CUP i partits similars es nodreixen de classes mitjanes i classes altes. La prova és que la CUP té una penetració mínima entre obrers i sectors populars; Vox, per exemple, els arrasa en aquest àmbit. L'efecte més destacat d'això —i que es transparenta en articles com el de Reguant— és l'allunyament de la realitat.
En lloc d'admetre la simplicitat que tot això és un problema de saturació demogràfica, l'esquerra s'apunta a les teories més complexes. Al marge que el ciutadà comú no tolera que li robin i que després li diguin que no "criminalitzi vulnerabilitats". En qualsevol cas, el resultat és obvi: la CUP viu una degradació electoral estructural.
Més notícies: