Junts per Catalunya Una altra de Carles Puigdemont: ara es planteja la reconciliació després del gest de Pedro Sánchez
Junts no té més remei que empassar-s'ho tot fins que Puigdemont pugui tornar a Catalunya
Carles Puigdemont torna a situar-se al centre del tauler després que Pedro Sánchez hagi reconegut públicament “incompliments i retards”. El president ha anunciat un paquet de mesures econòmiques que recuperen demandes ja formulades pels processistes. El moviment, pactat discretament en les últimes hores, forma part d’una ofensiva dissenyada per obrir la porta a la reconciliació.
Sánchez ha canviat el seu relat. Durant setmanes va negar qualsevol crisi amb Junts, però ara assumeix que la situació és “greu”. També ha admès que Moncloa no ha complert el que s’havia signat, una cosa que Junts feia mesos que deia sense èxit. Aquest gir coincideix amb un augment de gestions discretes, entre elles les atribuïdes a José Luis Rodríguez Zapatero.
Puigdemont juga al silenci, però tothom espera que cedeixi
Mentre Sánchez s’exhibeix en mitjans catalans en entrevistes encadenades, Carles Puigdemont manté un silenci calculat. Des de Junts traslladen escepticisme i exigència de garanties, però eviten tancar la porta. Tot i això, tot apunta que l’espai de Puigdemont acabarà recollint el guant del PSOE.
Pedro Sánchez continua amb el pòquer de Junts | Europa Press
El contrast és cridaner. Fa tot just un mes, Junts va anunciar la seva ruptura amb Sánchez, i va consumar l’allunyament votant contra els objectius de dèficit al Congrés. Però ni llavors es va atrevir a anar més enllà.
El partit ha rebutjat sumar-se a una moció de censura amb el PP i Vox, i això manté Sánchez políticament a resguard. L’escena demostra la feblesa del farol de Junts: quan la jugada exigeix conseqüències reals, el partit no creua cap línia.
Sánchez assumeix l’engany… i tot i així aconsegueix avantatge
El segon element que marca aquesta nova fase és que Sánchez, per primer cop, admet el que Junts ha evitat reconèixer en veu alta: que van signar un acord buit. El president espanyol reconeix que no s’ha complert el més important, però tot i així confia a reconduir la relació. La seva intenció és reactivar els Acords de Brussel·les per tornar a governar amb majoria variable.
El PSOE es mou amb comoditat en aquest escenari. Fa passes menors, promet avenços, guanya temps i manté la legislatura viva. La reacció de Moncloa demostra que el Gobierno no tem els amagos de Puigdemont. Sap que Junts té trencats els ponts amb el PSOE i el PP al mateix temps.
El PSOE està molt còmode amb Junts | E-Noticies
Junts, atrapat entre la pressió interna i la dependència del PSOE
El Govern català ja ha celebrat el moviment del president espanyol. Sílvia Paneque ha demanat a Junts que superi el “partidisme” i es reincorpori al bloc d’investidura. Mentrestant, l’organització de Puigdemont insisteix que no es fia del PSOE, però tampoc trenca de manera definitiva.
La situació torna a ser la mateixa. Puigdemont eleva la tensió, amenaça amb trencar, busca exhibir fermesa… i, després, avalua com tornar al redil sense quedar en evidència. És una dinàmica repetida durant anys: temptatives, silencis, missatges críptics i rectificacions discretes.
Al final, la utilitat política del farol se la queda Sánchez, que exhibeix autoritat, admet errors sense cost i torna a marcar el tempo de la relació. Junts, tot i la seva retòrica, acaba acumulant desgast. I Puigdemont, una altra vegada, sembla disposat a passar pàgina sense haver obtingut els resultats que ell mateix va prometre.
Més notícies: