e-Notícies A l'establishment li surt malament el seu intent de culpar de tot a l''extrema dreta'
Els últims sondejos indiquen una forta pujada de la dreta i la dreta radical a Alemanya
Olaf Scholz (SPD) va haver de convocar eleccions anticipades a Alemanya per al 23 de febrer, davant el col·lapse del seu govern. Són molts els motius que expliquen el fracàs del govern d'esquerres alemany, sobretot la crisi econòmica i migratòria. I just a la vigília de les eleccions va tenir lloc l'atropellament massiu en un mercat nadalenc de Magdeburg.
L'atemptat, que es va cobrar la vida de quinze persones, va ser cuinat per l'establishment polític i mediàtic per evitar una veritat incòmoda. Una realitat que amenaçava amb dilapidar definitivament les opcions de la socialdemocràcia i rellançar a la dreta antiimmigració.
Olaf Scholz ha hagut d'avançar les eleccions | Europa Press
L'autor de l'atropellament era un home d'origen saudita que havia triat com a escenari de l'atemptat un mercat nadalenc, símbol religiós i cultural alemany. Però en un gir inesperat, els mitjans van vendre que era un apòstata de l'islam i simpatitzant de l'extrema dreta. I que hauria actuat com a protesta a les polítiques migratòries de portes obertes del govern alemany.
L'establishment polític i mediàtic va fabricar la coartada perfecta per llançar una idea a l'uníson: el perill d'Alemanya i Europa no és l'islamisme radical sinó l'extrema dreta. Però l'estratègia sembla no haver funcionat...
Enfonsament de l'esquerra a Alemanya
Els últims sondejos electorals a Alemanya mostren una consolidació del centredreta com el primer partit en intenció de vot. Però sobretot, un creixement de l'AfD (Alternativa per Alemanya) que superaria ja al partit socialdemòcrata.
La CDU (centredreta alemany) guanyaria les eleccions amb un 33%, i el partit antiimmigració AfD quedaria segon amb un 18%. L'SPD baixaria fins a la tercera posició, amb un 16%, molt a prop del Die Linke que quedaria amb un 13%. En la seva irrupció, el partit d'esquerres antiimmigració Sara Wagenknecht trauria un 4%.
Aquests resultats confirmarien el dur càstig dels alemanys als partits d'esquerra que han governat aquests últims anys. Sobretot pel suport a Ucraïna que ha portat el país al límit d'una recessió econòmica, i per la política migratòria i la inseguretat. Els resultats mostren una voluntat de canvi, en consonància amb l'onada conservadora que s'estén per tota Europa.
Ecos de la tendència a Espanya
El mateix esquema sembla reproduir-se a Espanya, on els sondejos consoliden al PP en primera posició, i mostren un auge de Vox en detriment del PSOE i sobretot de Sumar. L'auge de l'AfD a Alemanya i Vox a Espanya és simptomàtic. És el reflex del cansament de la població cap a l'establishment polític i mediàtic, el relat del qual dona mostres d'esgotament.
La gent s'ha cansat de patir la inseguretat als carrers i la immigració descontrolada mentre els seus promotors culpen de tot a l'extrema dreta. El d'Alemanya és un símptoma que el relat ja no cola, i podrien patir un dur càstig el pròxim 23 de febrer.
Més notícies: