L'esquerra i el processisme ja no controlen les xarxes i ho atribueixen a bots

Alguna cosa ha canviat a Catalunya des del 28 de maig. Les eleccions municipals han marcat un abans i un després en determinats aspectes polítics. Cada cop sembla més clar que som en l'inici d'un nou cicle i exemple d'això és el que ha passat en xarxes aquestes darreres tres setmanes.

Twitter sempre ha estat la xarxa per excel·lència d'un sector d'esquerres determinat, sobretot a Catalunya. El debat públic en aquest canal era políticament correcte i alguns dels usuaris més seguits no eren mai qüestionats. Twitter era, doncs, un oasi per a un sector afí a la CUP i tots aquests personatges públics que formen part de l'establishment català.

Jordi Borràs, Toni Soler, Antonio Baños i molts altres són un clar exemple d'aquest progressisme indepe que controlava el debat públic a Twitter. Però alguna cosa ha canviat des del 28 de maig. Un exemple clar és amb Sílvia Orriols i Aliança Catalana, que ha despertat moltes adhesions i mostres de suport a internet.

Molts, moltíssims, catalans han trencat aquest tabú i han decidit alçar la veu per confirmar que també volen un debat sobre la immigració i que estan farts del bonisme imperant. I, és clar, això ha descol·locat tant l'esquerra, que sembla que no entenen què està passant.

Passa igual amb les properes eleccions del 23 de juliol. Els parits processistes tornen a jugar amb el xantatge emocional per sumar vots, però la gent va per una altra banda. Els hastags per a l'abstenció indepe són trending topc dia sí dia també. Els usuaris responen a Carles Puigdemont, al perfil oficial de la CUP i fins i tot a Lluís LLach.

Aquesta publicació de Jordi Borràs n'és un clar exemple. Des de fa tres setmanes, han aparegut nous usuaris que donen suport a Sílvia Orriols. Altres, antics, fan el mateix. És evident que ha canviat alguna cosa, només cal veure respostes, resultats d'enquestes o parlar amb la gent. Però per a Jordi Borràs es tracta d'una campanya “de bots molt ben organitzada”.

I no només això, assegura saber qui hi ha al darrere. Sense dir-ho, és clar. I Jordi Basté, que dóna pals a Orriols dia sí, dia també, s'apunta a la festa, assegurant que “aviat” se sabrà. Quan és molt més senzill: molta gent ha dit prou i ha decidit sortir dels límits que marca -i exigeix- l'esquerra.

Jordi Salvia, proper a la CUP, llança aquesta mateixa teoria. És molt més fàcil probablement creure en teories que entendre la realitat. El debat de Twitter a Catalunya ja no és segrestat per l'esquerra. Cada cop més catalans no dubten a respondre als que fins fa poc repartien els carnets de bon usuari d'aquesta xarxa.