L'esquerra catalana mira amb 'esperança' els Estats Units

L'esquerra catalana no passa bons moments. L'enfonsament del processisme i les opcions progres, unit a l'auge de la dreta i dels nous partits d'ordre, donen un panorama negre que oblida a consolar-se amb altres batalles. Passat l'huracà veneçolà, ara l'esquerra política i mediàtica llança la mirada als Estats Units convençuts, com fa vuit anys, que hi ha en joc el futur de la humanitat.

La victòria de Donald Trump el 2016 va anar acompanyada d'una campanya apocalíptica dels mitjans progres que vaticinaven gairebé la fi de la humanitat. L'ombra del retorn de Trump a les eleccions del proper mes de novembre ha posat en marxa l'establishment polític i mediàtic global, també a Catalunya.

Aquestes últimes hores ha tornat l'excés de sucre al voltant dels demòcrates, com si la victòria de Kamala Harris solucionés la crisi que persegueix l'esquerra catalana.

L'eufòria s'ha desfermat amb les primeres enquestes que donen un sòlid marge a Kamala Harris davant de Donald Trump, malgrat que les enquestes també donaven vencedora Hillary Clinton el 2016.

Aquests dies els mitjans afins a l'esquerra s'han fet ressò del traspàs simbòlic de poder de Joe Biden a la candidata demòcrata. I líders polítics s'han despenjat amb missatges edulcorats sobre el que interpreten com una batalla decisiva pel control de la batalla cultural al món.

De Joe Biden a Kamala Harris passant per Barack Obama

Aquests dies Washington ha esdevingut la nova capital de Catalunya i “esperança” és la paraula més repetida. Els mitjans públics i subvencionats s'esforcen per construir la imatge idíl·lica de Kamala Harris, mentre reprodueixen els estereotips al voltant de Donald Trump i obliden el qüestionable llegat de Joe Biden. La seva eufòria s'ha acabat desfermant amb la reaparició de Barack Obama, símbol de totes les esperances de l'esquerra global.

Una de les principals capçaleres digitals del processisme a Catalunya obria aquest dimecres amb la intervenció d'Obama i la paraula “esperança”. Es feien ressò de les paraules carregades d'èpica, parlant de "nou capítol", d'"una història millor" i del "retorn de l'esperança".

En un altre d'aquests portals digitals celebren que "des que Trump va patir l'atemptat les seves exectatives no han fet res més que empitjorar". Els uns i els altres realcen la figura de Harris però també la de Tim Walz, el segon a bord de la seva candidatura. Ni rastre del llegat de Joe Biden, per exemple amb el fracàs de la política exterior, la crisi migratòria i la recessió econòmica i la inflació, que precisament poden acabar impedint la victòria de la successora.

També els líders polítics s'han sumat a la campanya de glorificació de Kamala Harris, arribant de vegades a nivells ridículs. Un exemple és el de l'exalcaldessa d'ERC a Sant Cugat, Mireia Ingla, que es rendeix a la candidata demòcrata “perquè riu de debò” i “els ulls no enganyen mai”. Afegeix que “el que transmet ella comparat amb Trump no té ni punt de comparació”.

Més que unes eleccions

Molts veuen a Kamala Harris una mena d'Obama 2.0, aquesta vegada amb més força si és possible per la doble condició de dona racialitzada. Polítics i mitjans de l'esquerra juguen la carta del joc d'oposats i plantegen la campanya electoral nord-americana com la batalla entre una dona racialitzada i un home blanc. Per a l'esquerra això són més que unes simples eleccions, ja que representen la possibilitat de frenar o fins i tot revertir l'auge de la dreta al món (Bukele, Milei, Le Pen).

Darrere de l'eufòria s'amaga la crua realitat de l'esquerra a Catalunya, que ha perdut l'hegemonia del relat i el debat públic. Els partits estan sent severament castigats per les electors, que cada vegada més perceben la nova esquerra com una cosa superflua i irrellevant.

Tot això demostra, a més, que malgrat la seva retòrica inflamada l'esquerra catalana segueix alineada amb l'establishment globalista.