L'últim deliri woke: dir 'verola del mico' és 'racista'

El pensament woke considera que canviant les percepcions i l'ús de les paraules es canviarà la realitat. Com s'ha demostrat, això resulta de vegades delirant o fins i tot còmic. Les anècdotes han estat infinites: des de canviar-li el color de la pell a personatges històrics fins a violentar la gramàtica.

Al seu moment, quan va arribar des dels Estats Units, el pensament woke va adquirir molta notorietat en poc temps. Entre altres motius, perquè l'esquerra hi va trobar una nova manera de capitalitzar un discurs. Però el cert és que el wokisme ja cotitza a la baixa; en el cas de Catalunya, només cal mirar els Comuns, ERC i la CUP.

Ara bé, la ideologia woke encara té prou força. Això vol dir que no deixarà de donar anècdotes durant un temps. La darrera té a veure amb una epidèmia.

La verola del mico

Com és sabut, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat la verola del mico, o verola símica, com a emergència sanitària. De moment, Àfrica és el continent més afectat. Les autoritats sanitàries ja han avisat que no estem davant d'un nou Covid.

Ara bé, l'OMS no només ha decretat l'emergència sanitària sinó també un canvi de nom. A partir d'ara, ja no serà verola del mico, sinó mpox. El motiu és evitar les associacions racistes o insultants.

En aquest sentit, es va recomanar als mitjans de comunicació introduir el nou terme de manera gradual per acostumar la població.

Molt d'humor

Però la veritat és que la majoria de la població no presta ni atenció a aquesta mena de coses, i parla de la 'verola del mico' com el que és: un problema sanitari. I els que sí que s'interessen és per criticar aquest nou intent de controlar el llenguatge.

El diari Ara, per exemple, es feia ressò aquesta setmana de la recomanació de l'OMS i no van trigar a ploure-li les crítiques.

“Vivim en temps delirants, tot és racisme”, “Penso que ja prou de tanta ximpleria” o “Ja tenim l'adoctrinament en marxa”, deien amb indignació els usuaris.

Tot i que els acudits tampoc no s'han fet esperar.

“Ser mico no és una condició, és un sentiment”, “Volem virus inclusius, ecologistes i feministes”, “Espero que la grip porcina i la grip aviària també es deixin de dir així i es busquin altres noms molt més difícils”.