Un escriptor indepe es canvia el cognom 'perquè sóc un charnego agradecido'
Habitual del nacionalisme digital, aquest 'escriptor, assagista, filòleg i professor universitari català' explica l'origen del seu cognom
Jordi Galves, que no Gálvez, és un escriptor i opinador de l'ecosistema 'indepe' a les xarxes socials. De tant en tant aconsegueix algun viral manifestant les seves postures netament nacionalistes. A l'últim, explica per què signa com a “Galves” i com això té un efecte mundial positiu.
Enfant terrible: X i YouTube
Segons el seu perfil de Wikipedia, que sospitosament només existeix en català, Jordi Galves pot ser considerat com un polímata. “Escriptor, assagista, filòleg, professor universitari”, i, encara més, “enfant terrible de les lletres catalanes”. L'exercici de les seves lletres s'ha desplegat fonamentalment en premsa processista.
Entre una cosa i l'altra, s'ha quedat amb el perfil de X, un canal de YouTube i la reivindicació que és una figura molesta. El seu ideari és, en fi, el d'un nacionalisme d'alta intensitat. Monolingüisme, reivindicació de la unitat cultural de Catalunya i coses per l'estil.
El seu text 'Cornellà no és com Catalunya' - que li va valer una denúncia desestimada d'Inés Arrimadas - n'és una bona mostra. Sigui com sigui, després del moment àlgid durant el procés, sembla que ara va per lliure. Com tants altres, ha passat de processista a independentista.
Suma zero de fanfarrons
La setmana passada va considerar oportú aclarir als seus seguidors el motiu pel qual signa com a “Galves” i no “Gálvez”. Entre altres nacionalistes raons, la fonamental és que “és un xarnego agraït”:
Aquesta adaptació del seu cognom al català, explica, “exhibeix la voluntat inequívoca de ser català per damunt de qualsevol altra cosa”. I, efectivament, adaptar “Gálvez” a “Galves” es pot considerar un exemple de voluntat inequívoca de ser català per damunt de qualsevol altra cosa.
Finalment, Galves dona una dimensió ecumènica a la seva actitud. Assenyala que “el món seria millor amb més catalans i menys fanfarrons espanyols”. En cas d'existir fanfarrons catalans, el total de fanfarrons en circulació no hauria variat.
Més notícies: