L'altra batalla de Galícia: tot el que hi ha en joc per als grans partits

Just abans de les vacances de Nadal, Galícia es va convertir en la primera comunitat autònoma a aprovar el seu pressupost per al 2024. Alfonso Rueda, al capdavant de la Xunta de Galícia des de la dimissió d'Alberto Núñez Feijóo el 2022, complia així amb l'últim tràmit transcendent de la legislatura gallega. Conscient d'això i en una maniobra que va descol·locar els seus rivals, Rueda va optar per liquidar el mandat i avançar unes eleccions que es podien celebrar fins al juliol.

Galícia ha estat històricament un feu del PP, que ha governat la regió amb còmodes majories absolutes. Només en dues breus etapes els socialistes Fernández Laxe (1987-1989) i Pérez Touriño (2005-2009) van trencar la governança popular de la Xunta de Galícia. Han estat 37 anys de PP a Galícia —amb Fernández Albor, Fraga, Feijóo i Rueda—, 30 dels quals amb majoria.

Encara que la història sembli anticipar el resultat, a les eleccions del 18 de febrer hi ha espai per a la incertesa. L'estrena de Rueda com a candidat del PP, les enquestes que donen ales a la pèrdua de la majoria absoluta popular, la puixança del nacionalisme o l'entrada de la formació local dretana Democràcia Ourensana —que pot perjudicar Rueda— són alguns dels factors que donen ales a la incògnita.

El 18 de febrer presenta dues possibilitats: o majoria absoluta del PP, o coalició d'esquerres amb el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) liderant per primer cop la Xunta. Però més enllà d'això, els grans partits estaran molt pendents del que passi a la regió.

I és que Galícia pot ser un test; un primer indici sobre les tendències de les grans formacions en aquest nou cicle electoral. Amb les europees de juny i les eleccions basques i catalanes a la cantonada, repassem les altres batalles que caldrà observar el 18 de febrer.

Feijóo: un impuls o més dubtes

Després d'aconseguir quatre majories absolutes, aquestes seran les primeres eleccions gallegues en què no concorri Alberto Núñez Feijóo. Tot i això, el president del PP se la juga a la seva terra. El repte dels populars és clar: han de mantenir la majoria perquè el contrari significaria —llevat que Democràcia Ourensana tingués la clau— perdre la Xunta.

A Galícia no hi ha en joc la victòria del PP, que serà la formació més votada amb tota la certesa. El que és veritablement important és si Alfonso Rueda manté la xifra mínima de 38 escons —ara en té 42—, el llindar de la majoria absoluta. Gairebé totes les enquestes li donen, però amb un marge escàs que es decidirà a la campanya que arrenca divendres que ve.

Perdre Galícia seria, per a Núñez Feijóo, un cop important que fins i tot podria fer-li tremolar la butaca. L'avançament electoral buscava aprofitar al màxim el desgast del PSOE per l'amnistia, però el resultat es preveu ajustat i el repte de Rueda no és fàcil. Tot i la divisió de l'esquerra, el PP tem que els pocs milers de vots que els puguin robar Democràcia Ourensana i Vox siguin determinants i els facin perdre la Xunta.

Si fos així, els fantasmes creixerien per a un Feijóo que va quedar inesperadament relegat a l'oposició el 23-J. La figura d'Ayuso podria sumar adeptes si el líder popular comença a sembrar dubtes amb una pèrdua eventual de Galícia, on es bolcarà a fer campanya.

Per contra, si el PP millora l'expectativa i resisteix amb una majoria absoluta folgada, Feijóo en pot sortir reforçat. Aquest resultat es podria interpretar com una aprovació de la seva estratègia nacional i incrementaria l'expectativa a altres regions, com Catalunya. Amb un PP català que procedeix dels seus pitjors resultats al Parlament —4 escons el 2017; 3, el 2021— Galícia podria ser un impuls.

El reforç de la marca popular a tot Espanya pot beneficiar un Alejandro Fernández a qui les enquestes ja auguren una pujada important. Galícia pot ser, així, un argument més que apunti a la recuperació del PP català en les properes autonòmiques.

Primera prova per al PSOE després de pactar l'amnistia

Si a Feijóo Galicia li pot validar o tombar l'estratègia dels últims mesos, també Pedro Sánchez té en aquesta regió un examen similar. L'endimoniada aritmètica del 23-J va atorgar, de manera inesperada, la possibilitat que el PSOE seguís a Moncloa: això sí, necessitava el suport de Junts. El que va passar és per a tothom conegut: hi va haver acord malgrat les elevades exigències de Carles Puigdemont.

Sánchez és president gràcies a haver cedit davant de Junts amb la llei d'amnistia, cosa que li ha costat ferotges crítiques. Una oposició que ha procedit del PP i Vox, però també de determinats sectors del propi partit. Després de mesos molt calents per les protestes contra aquest fet, els socialistes tenen a Galícia la primera cita amb les urnes.

Amb José Ramón Gómez Besteiro com a candidat, el PSdG buscarà millorar els 14 escons que el 2020 el van deixar com a tercera força. Tot i això, les enquestes deixen el partit en xifres similars, veient com augmenta la seva distància amb el BNG, que creix. Un resultat discret —o fins i tot un descens— dels socialistes, es podria interpretar com un vot de càstig a Sánchez.

Galícia decidirà, doncs, si el president del Gobierno rep una glopada d'aire fresc o si, per contra, el camí de la legislatura i del cicle electoral incrementa els obstacles. A escala catalana, una reculada de la marca PSOE podria suposar un fre a la bona expectativa de Salvador Illa. El PSC opta a revalidar la victòria a les autonòmiques catalanes i una mala dinàmica podria posar-lo en perill, amb ERC i Junts com a principals perseguidors.

Yolanda Díaz se la juga a la seva terra, per primera vegada per separat de Podem

Tot i jugar a casa —Galícia és la seva terra— la partida sembla complicada per a Yolanda Díaz. La líder de Sumar posa a prova el seu projecte per primer cop en unes eleccions autonòmiques. A més, ho farà per separat de Podem, les bases del qual van votar per concórrer en solitari als comicis regionals.

Díaz tindrà dificultats serioses per accedir al Parlament gallec: les enquestes la situen al voltant del 4% del vot. Només algunes li atorguen un únic escó: aconseguir representació seria ja un èxit, després que l'esquerra alternativa passés de ser segona força a quedar fora el 2020. Podem, en canvi, no arriba al 2% als estudis demoscòpics i el seu retorn a la càmera sembla impossible.

Davant d'aquesta situació, Yolanda Díaz es juga, com si fos una moneda a l'aire, els primers passos de Sumar. Quedar sense representació suposaria un primer ridícul per al projecte, mentre que assolir-la pot ser un primer pas cap a la consolidació de la marca. Alhora, un resultat pèssim dels de Díaz i també de Podem podria convidar-los a un acostament que, ara com ara, sembla impossible.

Vox i el difícil repte d'aconseguir representació

Qui travessa un moment complicat és Vox, on les fugues no cessen, evidenciant la divisió interna al partit d'Abascal. En aquesta tessitura, la seva candidatura a les gallegues no sembla convidar a l'optimisme: ni el 2020, amb la formació en auge, van aconseguir esgarrapar un escó al totpoderós PP gallec. En el context actual, l'empresa encara sembla més complicada.

Les enquestes no auguren que Vox accedeixi al Parlament gallec –les més optimistes li atorguen el 3% del vot. Tot i això, la mera presència de la seva papereta a les escoles el 18 de febrer pot danyar les expectatives del PP. Els vots a Vox no es convertiran, presumiblement, en diputats; però poden ser els sufragis que separin el PP de revalidar la majoria absoluta.

Galícia serà, el 18 de febrer, la constatació del mal moment de Vox. Els de Santiago Abascal obren un cicle electoral en què qualsevol comparació serà odiosa. El repte de repetir resultats a les europees, les basques i les catalanes —a diferents escales— sembla situar-se costa amunt, i una nova decepció a les gallegues no farà més que incrementar els nervis del partit d'Abascal.

El nacionalisme i Democracia Ourensana, les altres partides de les gallegues

A aquestes batalles cal sumar dues incògnites més. El nacionalisme gallec del BNG podria conquerir la Xunta i el partit dretà local Democràcia Ourensana podria entrar al Parlament, a favor de defensar els interessos de la seva província, que consideren abandonada. Són dos factors a tenir en compte el proper 18 de febrer.

A menys d'una setmana de l'inici de la campanya, hi ha partit en un tauler que va molt més enllà de Galícia. Els comicis del dia 18 ens donaran moltes pistes sobre els propers passos de la política espanyola.