Vilagrà, la nova vicepresidenta d'Aragonès: tota una vida a la política

Si Pere Aragonès compleix la seva paraula, d'aquí a exactament un any Catalunya es trobarà en plena campanya electoral. El president ho ha deixat clar aquesta mateixa setmana: pensa esgotar la legislatura i ni es planteja un avançament electoral. Tot això, malgrat que l'acord per aprovar els pressupostos de l'exercici 2024 no ha avançat.

Les últimes setmanes s'ha encallat una negociació que semblava encarada a un pacte amb PSC i En Comú Podem. Tot i això, i malgrat els esculls, Aragonès va voler mostrar fermesa dimarts passat, quan va comparèixer precisament per donar una imatge d'estabilitat. Tot i comptar amb l'únic suport de 33 diputats al Parlament, el líder de l'executiu assegura que portarà la legislatura fins al final.

Per això, va anunciar canvis en l'estructura del seu cercle més immediat. Uns moviments de cara a la galeria: els nous càrrecs ja exercien, 'de facto', la majoria de les seves 'noves' funcions. El nomenament més destacat té nom i cognoms: els de Laura Vilagrà i Pons.

La titular de la cartera de Presidència i mà dreta de Pere Aragonès des del primer dia del mandat era nomenada vicepresidenta del Govern. Vilagrà ja era la número 2 de l'executiu —la vicepresidència estava vacant— i aconsegueix ara un galó que, en el dia a dia, ja exercia. Després de Joana Ortega i Neus Munté, és la tercera dona a ocupar un càrrec que ja havien ostentat altres membres d'ERC com Carod-Rovira, Junqueras o el mateix Aragonès.

Laura Vilagrà, una vicepresidenta que ja ho era

Laura Vilagrà haurà tingut rang de vicepresidenta del Govern el darrer any de legislatura, però des del primer dia ha jugat aquest paper. Al primer tram de mandat, amb Junts dins de l'executiu, va ser Jordi Puigneró —home de confiança, en aquell moment, de Carles Puigdemont— qui va ocupar el número 2 del Govern. Tot i això, la seva relació amb Aragonès va ser sempre més competitiva que col·laborativa.

Amb la sortida de Junts a l'octubre del 2022, es donava per fet que Vilagrà ocuparia la vicepresidència. Aragonès va sorprendre deixant-la vacant i mantenint-la com a consellera rasa, encara que ocupant la segona plaça en rang del Govern. Tant a la primera com a la segona etapa com a consellera de Presidència, Vilagrà es va veure sempre obligada a tocar moltes tecles.

Relacions institucionals, mitjans de comunicació, afers religiosos, la secretaria general de l'esport, la funció pública o el Gabinet Jurídic del Govern. Totes són àrees que pengen directament de Vilagrà, que alhora ha col·laborat de forma estreta amb Pere Aragonès, fins a convertir-se en la seva figura de màxima confiança.

És per això que, a més d'aquesta delegació de competències tan heterogènia, el president ha confiat a Vilagrà altres assumptes candents. Les negociacions pressupostàries amb altres formacions polítiques o els contactes amb el Govern de Pedro Sánchez han estat assumptes liderats per la flamant vicepresidenta. Una àmplia cartera de temes la gestió dels quals no ha estat sempre reeixida: Vilagrà acumula també taques importants al seu currículum governamental.

Els Jocs d'Hivern i les oposicions, les pedres a la sabata de Vilagrà

Dues de les polèmiques més destacades amb què ha hagut de bregar el Govern eren fruit directe de la gestió de Laura Vilagrà. Són els seus dos grans factors de desgast, els dos temes on ha patinat de manera més notòria.

Vilagrà va ser la cara més visible de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern per al 2030, impulsada pel Govern d'ERC i JxCat. Es pretenia que l'esdeveniment se celebrés a Barcelona i al Pirineu, però van ser diverses les entitats socials i ecologistes les que es van oposar al projecte de manera rotunda. Arguments d'índole ambiental i climàtica van pesar sobre una candidatura que Vilagrà i el Govern van defensar, però cada cop amb menys intensitat.

Finalment, el projecte va acabar fracassant i la tardor passada la mateixa Vilagrà va haver d'empassar-se el gripau de descartar la candidatura que ella mateixa va defensar. Tot això, no sense haver gastat més de 300.000 euros públics en la seva promoció, una quantitat que no ha servit per a absolutament res.

Tan notòria com aquesta polèmica va ser el caos a les oposicions d'estabilització de places públiques de la Generalitat. A finals d'abril del 2023, l'administració autonòmica va convocar uns exàmens que van ser un autèntic caos i que es van haver de tornar a repetir unes setmanes més tard. Manca d'organització, aules on faltaven els exàmens o escassos mètodes de vigilància als aspirants van generar un dels grans embolics per a l'actual Govern.

Vilagrà, com a consellera competent en l'àmbit de la funció pública, va haver de bregar amb la crisi. Va cessar lloctinents i va repetir les proves, però això no va evitar setmanes de crítiques molt dures per part de l'oposició i dels sindicats. La consellera va estar a l'ull de l'huracà i fins i tot es va especular amb una possible destitució que Aragonès no es va ni plantejar.

Vilagrà, tota una vida en política: de les JERC amb Aragonès a dotze anys com a alcaldessa

I és que Laura Vilagrà encarna al Govern un perfil de gestió que Aragonès busca, precisament, reforçar en aquest tram final de legislatura. D'aquí ve, justament, l'ascens a la vicepresidència d'aquesta mateixa setmana. Tot i que la seva gestió no ha estat precisament esplèndida —ja hem repassat dos dels seus principals fracassos—, Vilagrà té experiència i això li dona la cintura que el Govern necessita com l'aire que respira.

Aquest 2024, Laura Vilagrà compleix 25 anys dedicats a la política. Més de mitja vida per a una consellera que en farà 48 el proper estiu. Nascuda al si d'una família típicament convergent del municipi de Santpedor, a la comarca del Bages, Vilagrà es va afiliar a les Joventuts d'ERC (JERC) acabada de fer la vintena.

Aleshores, estudiava Ciències Polítiques i a les JERC va conèixer un Pere Aragonès sis anys més jove que ella. Uriel Bertran, Ferran Civit, Laia Cañigueral o Josep Carrapiço són altres dirigents republicans —alguns ja fora del partit o de la política— amb què va coincidir i va forjar amistat. Vilagrà va començar llavors a treballar com a alliberada d'ERC a la comarca del Bages.

En paral·lel, Vilagrà va ser regidora a l'oposició de l'Ajuntament de Santpedor amb només 23 anys, el 1999; quan va ser nomenada també consellera comarcal. Quatre anys més tard, amb 27, va ser elegida alcaldessa i va ser la més jove de Catalunya al càrrec. Laura Vilagrà va ocupar la batllia del seu municipi durant dotze anys, fins que el 2015 va decidir no presentar-se més “perquè eternitzar lideratges no és bo”.

Entre el 2006 i el 2011 va ser també diputada al Parlament. A l'última etapa com a alcaldessa va obtenir un màster en Direcció Pública a ESADE i, el 2015, el seu cicle polític semblava haver acabat. Però ERCla va cridar a files i Vilagrà no va saber dir que no a seguir en el seu ofici de tota la vida: la política.

Va ser delegada del Govern a la Catalunya Central fins que va ser destituïda per l'article 155. Després d'això, va obtenir la seva única feina fora de la política: va ser nomenada gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella, dedicada a les persones amb discapacitat intel·lectual. Una experiència breu, perquè el 2019 va accedir a la gerència del Consell Comarcal del Bages.

El seu nomenament va ser polèmic, ja que el PSC i la CUP, a l'oposició de l'ens, van criticar el procés per falta de transparència i van considerar que estava “preseleccionada”. Ja el 2020, Oriol Junqueras la va seleccionar com a número 2 de Pere Aragonès i Vilagrà va tornar a l'arena política com a dirigent del Govern.

Després d'un quart de segle dedicada de forma pràcticament íntegra a la política, Vilagrà ha arribat aquesta setmana a la cúspide de la seva carrera. Què li depararà el futur? Prolongarà encara més la seva dedicació pública? Podria rellevar a llarg termini Pere Aragonès? Només el temps resoldrà incògnites.