Europa Press Els escarnis es giren ara contra l'esquerra
S'inverteix la situació i ara són els polítics d'esquerres els que reben la seva dosi de “xarop democràtic”
El govern del president Sánchez ha despertat moltes tensions entre la ciutadania. Tensions que s'expressen en les mostres constants de menyspreu públic que viuen alguns polítics del PSOE. Això són els famosos escarnis, que al seu dia va ser patrimoni de l'esquerra i de la teoria del “xarop democràtic”.
Óscar Puente: abans un tren i ara un avió
Un dels ministres més polèmics de Sánchez és Óscar Puente. Aquest polític es va fer famós en el debat d'investidura - fallit - de Feijóo pel to bronc. Ara és Ministre de Transports i una peça fonamental de l'anomenat “govern polític” de Sánchez.
Després de la seva dura intervenció al Congrés, Puente va ser increpat per un tren i es va armar una bona polèmica. Van haver d'aturar el transport durant un temps perquè l'ara ministre va trucar a la policia. L'aldarull es va produir arran d'un ciutadà que li preguntava per Puigdemont.
Doncs bé, ara, el ministre Puente ha de seguir aguantat el que Podemos va anomenar “xarop democràtic”. Cosa que fet i fet consisteix a assaltar en públic tal o qual polític. L'última ha estat en un avió, en què un passatger el va gravar amb el mòbil i li va preguntar pel famós Falcon:
Óscar Puente, increpado de nuevo en un avión por un pasajero: "Traidor"
Sánchez i el tanatori de Concha Velasco
El president Sánchez no és precisament objecte d'ovacions quan és al carrer. Allà on va és rebut amb esbroncades: des de la desfilada militar fins a la seva presa de possessió al Congrés. La seva última dosi de “xarop democràtic” va ser al tanatori de Concha Velasco, en què va ser rebut a crits de “Fora!”.
Sánchez, recibido entre abucheos a la capilla ardiente de Concha Velasco
Les protestes a Ferraz en són un altre exemple. Els socialistes i els mitjans de comunicació afins no dubten a deslegitimar les protestes parlant d'ultres i de radicals. Perquè si alguna cosa és evident és que un mateix partit té discursos diferents sobre la protesta ciutadana quan és a l'oposició o al govern
Aquests són, en fi, exemples clars del descontentament ciutadà amb el govern actual. Cosa que situa a l'esquerra en una posició complicada. Perquè al seu dia defensaven la legitimitat de la ciutadania per increpar els seus representants i ara els toca aguantar-ho.
Més notícies: