Continuen les especulacions sobre el control polític de CaixaBank

El vendaval polític a Catalunya i la successió d'Isidre Fainé segueixen donant de què parlar a les rotllanes polítiques. A partir d'aquí tot són murmuracions, reunions a molt alt nivell i gent fent-se el llit mútuament. La Fundació la Caixa, en definitiva, és al centre de les maniobres polítiques i ningú no sembla parar atenció a l'altre gran assumpte: l'obra social. Per entendre-ho, fem abans un mapa de la situació.

Objectiu La Fundació

Un dels punts clau de l'acord entre PSOE i Junts parla de 'facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses'. I sobre aquesta volta de les empreses, la Fundació té molt de protagonisme i la raó per això és simple. Concretament, 24.500 milions d'euros en inversions financeres, és a dir, comandament en plaça a molts consells d'administració.

D'aquí ve l'interès dels partits per controlar la presidència de l'entitat i, així, apuntar-se el gol d'haver tornat les empreses a Catalunya . Sobre això, periodistes com Jesús Cacho, de Vozpopuli, asseguren que, ara mateix, el PSC és el més interessat a la maniobra. A la seva manera, té sentit: volen avançar-se Junts i reforçar la seva ja privilegiada situació de cara a les autonòmiques.

Segons aquesta mateixa rumorologia, hi hauria un munyidor a l'ombra pilotant la successió de Fainé en benefici del PSC: Javier Solana. L'històric socialista és molt proper al banquer català i és a l'òrbita de la Fundació. Pel que sembla, hauria facilitat una trobada entre Fainé i Salvador Illa que, al seu torn, va precedir una visita de Fainé a la Moncloa.

Què passa amb l'obra social?

Aquestes maniobres, però, no casen amb els tempos vaticans de La Diagonal i amb l'aclaparador grau de discreció de Fainé. Perquè, per més que es digui, la necessitat d'estabilitat política ha de ser màxima per plantejar-se tan sols la tornada a Catalunya. Així mateix, aquests tripijocs polítics són difícils - encara que no impossibles - perquè estan controlats des del Ministeri, el Banc d'Espanya i el BCE.

Al marge que a ningú se li acudeix parar esment a l'enorme magnitud de l'obra social de la Fundació. I la veritat és que no hi ha raons per passar-ho per alt. És la segona fundació més gran d'Europa i els recursos econòmics que mobilitza són ingents per si mateixos.

No és doncs una qüestió accessòria la de l'obra social: parlem de 500 milions d'euros anuals i 5000 milions ja invertits. Al marge que finança alguns àmbits de gran valor afegit com la investigació científica. El 2025, per exemple, obrirà les portes a Barcelona un dels centres de recerca en immunologia més grans d'Europa.

L'entitat financera, en suma, s'enfronta a un intent d'intervenció política i no és la primera vegada. Des de la Fundació, l'objectiu fonamental és garantir-ne la independència així com la continuïtat de l'obra social. La legislatura i el final de la presidència de Fainé coincideixen, així que pròximament veurem com es resol la situació.