Els errors de Vox que poden ser la seva condemna

Espanya va perdre diumenge una oportunitat d'or per sumar-se a l'onada conservadora que arrasa a Europa. Semblava senzill, a tenor del canvi de cicle polític iniciat en les municipals i autonòmiques del 28-M, i el desgast d'un Govern de coalició obligat a avançar les eleccions. La dreta va guanyar, sí, però lluny de la majoria absoluta que mostraven totes les enquestes.

La lògica decepció obre un període de reflexió en el conservadorisme espanyol, amb un ull posat en la capacitat de Sánchez per convèncer Puigdemont. PP i Vox podrien tenir una segona oportunitat si Junts dona carbasses al PSOE. Per aleshores, la dreta haurà tingut temps de reflexionar sobre les lliçons del 23-J.

Vox descobreix els seus propis límits

Vox va aconseguir al novembre de 2019 el seu millor resultat electoral (52 diputats i tercera força política). Ho va fer afavorit pel caos d'un país ingovernable i amb Catalunya cremant per la sentència del procés. 

Quatre anys després, perd 19 diputats en ple auge dels partits patriòtic-conservadors a Itàlia, França, Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Finlàndia. El batac pot explicar-se per l'ampli espai progressista que hi ha a Espanya i la fidelització de l'electorat conservador per part del PP. Però també cal esbossar en els propis errors de Vox.

És cert que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va estendre el progressisme més enllà de l'esquerra. No en va Espanya va ser pionera en qüestions com el matrimoni homosexual, l'avortament o el feminisme. Des de llavors, hi ha una reticència dels espanyols a "anar enrere".

També és cert que el PP disposa d'un arrelat poder territorial que entre altres coses li ha permès absorbir a Ciudadanos. Vox ha descobert en aquestes eleccions els seus veritables límits. Uns límits marcats per l'hegemonia del progressisme i la competència del PP.

Els errors de Vox

Però els errors de Vox han acabat per frenar les seves pròpies expectatives. Per exemple, el partit mai ha estat capaç de trencar del tot amb les reminiscències franquistes, que són una línia vermella per a molts votants de dreta liberal. 

Després hi ha la ideologia, que ha estat l'arma dels Germans d'Itàlia i els homòlegs de Vox en altres països europeus. Aquests partits han ofert programes atractius amb un grapat d'idees com el repte migratori i la seguretat. A Espanya, en canvi, Vox ha introduït temes eteris com la batalla cultural i la llegenda negra espanyola. 

A això s'afegeix el perfil histriònic d'alguns dels seus dirigents, que reforça la sensació d'un partit excèntric amb poca capacitat de gestió. Tampoc ha ajudat l'arrogància de Vox, la inacabable ambició del qual l'ha portat a disputar l'espai a la “derechita cobarde” del PP. En definitiva, un cúmul d'errors que els ha privat de tenir la clau de l'alternativa conservadora a Espanya.

El sostre de la dreta

Hi ha un altre tema que preocupa, i és si Vox pot ser un fre a les aspiracions d'una alternativa conservadora. La dreta va aconseguir diumenge passat 11 milions de vots, màxim històric, i podria haver tocat sostre. Al PP estan convençuts que sense la competència de Vox haurien aconseguit la majoria absoluta.

En primer lloc, perquè entenen que els pactes municipals PP-Vox i la disputa entre ambdós partits ha desmobilitzat l'electorat conservador. En segon lloc, creuen que la por a la “extrema dreta” ha afavorit la concentració del vot útil en Sánchez. I en tercer lloc, a Gènova pensen que en algunes circumscripcions els vots a Vox els ha privat d'alguns escons per arribar a la majoria absoluta.

El 23-J obre un període de reflexió a Vox, però també al PP, on ara es manegen dues tesis. Algunes veus critiquen la confrontació amb Vox i demanen un gir desacomplexat a la dreta. Altres, però, apunten que el PP no arribarà a la Moncloa fins que desaparegui Vox.

Com Ciudadanos?

Ciudadanos va desaparèixer per voler anar massa ràpid. El partit d'Albert Rivera es va presentar com a alternativa de poder a Espanya sense tenir un poder territorial consolidat. Quan va perdre la seva oportunitat, el partit es va desintegrar amb una velocitat sorprenent.

Pot ocórrer el mateix amb Vox? La pèrdua de diputats és un seriós toc d'atenció, però a diferència de Ciudadanos té més capacitat de resistència. A més de tenir un context europeu favorable, ha aconseguit entrar en nínxols electorals importants i té una capacitat d'influència en xarxes i entre els joves que Ciudadanos no tenia. 

Però també hi ha errors que corregir per no acabar com Ciudadanos. Per exemple, recordar per a què van arribar a la política i no deixar-se encegar per l'ambició de poder i el repartiment de càrrecs. També abandonar les excentricitats, disciplinar el partit i envoltar-se d'assessors polítics i de comunicació.

El partit necessita nous talents, capacitat autocrítica i humilitat per créixer amb més determinació. També trencar determinada estètica i acostar-se a les qüestions que interessen al carrer. Són només algunes propostes perquè Vox recuperi la força necessària per erigir-se en la clau de l'alternativa al sanchisme.