Els errors de Vox que poden ser la seva condemna

Espanya va perdre diumenge passat una oportunitat d'or per sumar-se a l'onada conservadora que arrasa a Europa. Semblava senzill, segons el canvi de cicle polític iniciat a les municipals i autonòmiques del 28-M, i el desgast d'un Govern de coalició obligat a avançar les eleccions. La dreta va guanyar, sí, però lluny de la majoria absoluta que apuntaven totes les enquestes.

La lògica decepció obre un període de reflexió al conservadorisme espanyol, amb un ull posat en la capacitat de Sánchez per convèncer Puigdemont. PP i Vox podrien tenir una segona oportunitat si Junts dóna carbasses al PSOE. Aleshores, la dreta haurà tingut temps de reflexionar sobre les lliçons del 23-J.

Vox descobreix els seus propis límits

Vox va aconseguir el novembre del 2019 el seu millor resultat electoral (52 diputats i tercera força política). Ho va fer afavorit pel caos d'un país ingovernable i amb Catalunya cremant per la sentència del procés.

Quatre anys després, perd 19 diputats en ple apogeu dels partits patriòtic-conservadors a Itàlia, França, Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Finlàndia. La patacada pot explicar-se per l'ampli espai progressista que hi ha a Espanya i la fidelització de l'electorat conservador per part del PP. Però també cal esbossar els propis errors de Vox.

És cert que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va estendre el progressisme més enllà de l'esquerra. No en va Espanya va ser pionera en qüestions com ara el matrimoni homosexual, l'avortament o el feminisme. Des de llavors, hi ha una reticència dels espanyols a “anar enrere”.

També és cert que el PP disposa d'un poder territorial arrelat que entre altres coses ha permès absorbir Ciutadans. Vox ha descobert en aquestes eleccions els seus veritables límits. Uns límits marcats per l'hegemonia del progressisme i la competència del PP.

Els errors de Vox

Però els errors de Vox han acabat frenant les seves pròpies expectatives. Per exemple, el partit mai no ha estat capaç de trencar del tot amb les reminiscències franquistes, que són una línia vermella per a molts votants de dreta liberal.

Després hi ha la ideologia, que ha estat l'arma dels Germans d'Itàlia i els homòlegs de Vox a altres països europeus. Aquests partits han ofert programes atractius amb un grapat d'idees com ara el repte migratori i la seguretat. A Espanya, en canvi, Vox ha introduït temes eteris com ara la batalla cultural i la llegenda negra espanyola.

A això s'hi afegeix el perfil histriònic d'alguns dels seus dirigents, que reforça la sensació d'un partit excèntric amb poca capacitat de gestió. Tampoc ha ajudat l'arrogància de Vox, la inesgotable ambició del qual l'ha portat a disputar l'espai a la “derechita cobarde” del PP. Tot plegat, un cúmul d'errors que els ha privat de tenir la clau de l'alternativa conservadora a Espanya.

El sostre de la dreta

Hi ha un altre tema que preocupa, i és si Vox pot ser un fre a les aspiracions d'una alternativa conservadora. La dreta va aconseguir diumenge passat 11 milions de vots, màxim històric, i podria haver tocat sostre. Al PP estan convençuts que sense la competència de Vox haurien aconseguit la majoria absoluta.

En primer lloc, perquè entenen que els pactes municipals PP-Vox i la disputa entre els dos partits han desmobilitzat l'electorat conservador. En segon lloc, creuen que el temor a l'“extrema dreta” ha afavorit la concentració del vot útil a Sánchez. I en tercer lloc, a Gènova pensen que en algunes circumscripcions els vots a Vox els ha privat d'alguns escons per arribar a la majoria absoluta.

El 23-J obre un període de reflexió a Vox, però també al PP, on ara es manegen dues tesis. Algunes veus critiquen la confrontació amb Vox i demanen un cop de volant desacomplexat a la dreta. Altres, no obstant, apunten que el PP no arribarà a la Moncloa fins que desaparegui Vox.

Com Ciutadans?

Ciutadans va desaparèixer per voler anar massa ràpid. El partit d'Albert Rivera es va presentar com a alternativa de poder a Espanya sense tenir un poder territorial consolidat. Quan va perdre la seva oportunitat, el partit es va desintegrar amb una velocitat sorprenent.

Pot passar el mateix amb Vox? La pèrdua de diputats és un seriós toc d'atenció, però a diferència de Ciutadans té més capacitat de resistència. A més de tenir un context europeu favorable, ha aconseguit entrar en nínxols electorals importants i té una capacitat d'influència a les xarxes i entre els joves que Ciutadans no tenia.

Però també hi ha errors per corregir per no acabar com a Ciutadans. Per exemple, recordar perquè van arribar a la política i no deixar-se encegar per l'ambició de poder i el repartiment de càrrecs. També abandonar les excentricitats, disciplinar el partit i envoltar-se d'assessors polítics i de comunicació.

El partit necessita nous talents, capacitat autocrítica i humilitat per créixer amb més determinació. També trencar determinada estètica i apropar-se a les qüestions que interessen al carrer. Són només algunes propostes perquè Vox recuperi la força necessària per erigir-se a la clau de l'alternativa al sanchisme.