L'adéu d'Ernest Maragall aprofundeix la crisi d'ERC i acorrala una mica més la cúpula

Ernest Maragall va anunciar ahir la baixa d'ERC per l'escàndol dels cartells i la gestió del mateix per part de la direcció. Militant del partit des de 2018 i cap de llista a les municipals de Barcelona, Maragall ha criticat que no s'hagin aclarit alguns aspectes del cas ni s'hagin pres responsabilitats “individuals o orgàniques”.

La seva renúncia fa més profunda la ferida oberta a la formació republicana i acorrala una mica més a la direcció, cada vegada amb menys sortides.

És significatiu que Ernest Maragall anunciés el seu adéu del partit en absoluta solitud (només el va acompanyar un membre de la direcció) i el silenci posterior de la cúpula del partit. Això contrasta amb la posada en escena de la dimissió de Sergi Sabrià, flanquejat per un ampli elenc de dirigents –entre els quals el mateix Maragall. Tot això no contribueix sinó a empitjorar la imatge del partit, ja molt malmesa.

Sí que hi ha hagut reaccions des d'altres sectors de l'independentisme, que veuen la marxa de Maragall com un símptoma de la descomposició d'Esquerra. El pas fet fa una mica més visible la fractura del partit i la pèssima gestió de l'escàndol dels cartells.

Totes les mirades es giren ara cap a Marta Rovira i Oriol Junqueras, que després de la renúncia de Sergi Sabrià i Ernest Maragall queden més exposats i menys legitimats.

El cas, lluny d'aclarir-se

Tot això, en un moment d'angoixa en què sectors cada vegada més amplis del partit demanen a Junqueras i Rovira un pas al costat. La direcció d'Esquerra ha intentat tancar en fals l'escàndol dels cartells ofensius amb l'Alzheimer i els germans Maragall. Però diàriament apareixen noves notícies i testimonis que ho embruten tot una mica més, mentre les bases continuen demanant explicacions i responsabilitats.

Ahir mateix, el dirigent d'ERC assenyalat per la cúpula, Tolo Moya, va acusar Marta Rovira i Ernest Maragall d'utilitzar-lo com a cap de turc per enterrar l'escàndol. Afirma que la intenció sempre va ser blindar Sergi Sabrià, a qui el cas esquitxava de ple. Assegura que primer van intentar silenciar-lo per les bones, i quan es va negar a acceptar el paper de cap de turc, el van anar denunciant i cessant del càrrec.

Ahir mateix, El Nacional va publicar en exclusiva l'entrevista a un dels tres joves que van penjar els cartells ofensius contra els germans Maragall. Segons ha explicat, van rebre instruccions d'enganxar els cartells a seus d'ERC i als centres de malalts d'alzheimer. Cada nova informació taca una mica més la imatge del partit, acorralat per l‟existència d‟una estructura paral·lela d‟agitació i contrapropaganda pagada amb fons de la formació.

Esfullant la margarida de la investidura

Amb l'escàndol dels cartells aguaitant, la cúpula del partit controlada per Marta Rovira segueix negociant la investidura amb el PSC. L'equip negociador d'ERC ha pujat el preu de la investidura amb un ultimàtum als socialistes: o un nou pacte fiscal, o repetició electoral. Al PSC mantenen la calma, conscients que Esquerra té molt més a perdre que ells en cas d'anar a noves eleccions.

Per si de cas, els republicans estan buscant un candidat a contrarellotge per si calgués tornar a acudir a les urnes. L'elecció del candidat aprofundiria una mica més la divisió entre el sector de Marta Rovira i el d'Oriol Junqueras, cridats a disputar-se el control del partit al congrés del novembre. Rovira maneja noms com Marta Vilalta i Roger Torrent per armar una candidatura alternativa a la de Junqueras i seguir manejant els fils des de l'ombra.

Però dins del partit cada cop són més els que pensen que l'única salvació per a ERC és liquidar la vella guàrdia i fer foc nou. El sector crític més actiu és el Col·lectiu Primer d´Octubre, liderat per l´exdirigent Joan Puig, que demana nous lideratges i un canvi radical d´estratègia. Davant la pressió creixent, el sector liderat per Marta Rovira es convenç cada dia més que la seva única sortida és investir Salvador Illa i trampejar la crisi des del govern de la Generalitat.