Més problemes per a Puigdemont: fins i tot els seus comencen a dubtar-ne

ERC s'està emportant de moment la pitjor part de la crisi del processisme, que fa temps que no aixeca el cap. Els republicans han perdut pes a totes les institucions i s'enfronten a una divisió interna de conseqüències imprevisibles. Això, sense esmentar la pèrdua de prestigi que situa la formació centenària en un dels moments més crítics de la seva història.

La crisi a ERC i el resultat de les darreres eleccions catalanes, al maig, va semblar donar una treva a Junts. Però el fiasco de l'amnistia, la situació incerta del seu líder i la imminent investidura de Salvador Illa desplacen el focus ara sobre els convergents. Dins Junts va començar a haver soroll de sabres, i tots apunten cap a Carles Puigdemont.

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ja va revelar la setmana passada un enfonsament històric de l'independentisme. Però els partits també fan servir enquestes internes, i segons ha revelat El Confidencial, les de Junts donen un panorama encara més apocalíptic.

L'entorn de Junts i Carles Puigdemont fa dies que pressionen ERC perquè bloquegi la investidura d'Illa i forci la repetició electoral. Les seves úniques opcions passen ara per intentar reunir l'independentisme amb vista a unes noves eleccions. Però segons les enquestes internes que maneja Junts, Puigdemont aconseguiria en el millor dels casos guanyar un diputat i el més probable és que perdés un o dos.

Puigdemont, un líder esgotat

Això ha fet saltar totes les alarmes dins de Junts, on fins ara el lideratge de Carles Puigdemont era indiscutible. Si després de tots els esforços per convèncer ERC i repetir les eleccions només aconsegueixen un diputat més, o fins i tot en perden algun, la cosa es complica i molt. Per a molts és la demostració fefaent que el crèdit de Carles Puigdemont està esgotat i cal començar a buscar un relleu per a una transició dolça dins del partit.

No és la primera vegada que apareix el run-run de la successió dins de Junts. Puigdemont compta amb el seu grup de fidels, representat pel nucli de l'exili, amb Toni Comín al capdavant, i pels seus escuders a Catalunya, Jordi Turull i Josep Rull. Però també hi ha un sector convergent dins del partit que comença a veure Puigdemont com un simple agitador que porta l'espai postconvergent cap a la perdició definitiva.

Aquest sector és partidari d'abandonar els escarafalls i els moviments erràtics per recuperar el centre i oferir als catalans un projecte d'ordre.

Creuen que l'expresident ha perdut la capacitat d'atreure les masses, i que amb la seva aposta personalista està arrossegant el partit a una crisi semblant a les d'ERC. L'auge de Sílvia Orriols, a qui l?últim CEO dóna entre 7 i 12 escons, demostra que l'independentisme està esgotat i necessita nous líders amb nous projectes.

I després de Puigdemont, què?

Fonts del Confidencial apunten que a les altes esferes de Junts Carles Puigdemont ja és vist com un destorb més que una solució.

El seu futur immediat complica encara més les coses, perquè sembla abocat al fracàs prengui la sortida que prengui. Si renuncia a tornar per no ser detingut, haurà incomplert una vegada més (potser l'última) la promesa que va fer quan va dir que tornaria per a la investidura. Si torna s'arrisca a ser detingut, i la imatge de Puigdemont entre reixes seria demolidora per al líder messiànic que es va escapolir precisament per no acabar com Junqueras.

No és estrany que dins de Junts cada cop hi hagi més veus partidàries de la successió. El problema és que a diferència d'ERC a Junts no hi ha cap figura emergent que pugui assumir el repte de rellevar Puigdemont. L'escapçament del sector de Laura Borràs bloqueja la successió per part dels radicals i entre el sector convergent qualsevol opció seria vista com un projecte continuista i poc seductor.

Amb tot, cada cop són més els que pensen que si Carles Puigdemont segueix al poder només farà que engruixin més i més les files d'Aliança Catalana. L'única salvació per a l'espai postconvergent és trobar un successor fort que lideri el retorn a les essències del nacionalisme conservador. I això passa per assumir el gir a la dreta en qüestions com la seguretat i la immigració que porten liderant alguns líders locals com Marc Buch a Calella, Jordi Masquef a Figueres i Ramon Bacardit a Manresa.