ERC torna al 2010 i s'apunta al peix al cove

ERC tenia, fa uns quants anys, una estratègia política força clara a seguir. No parlem de proclamar la independència de Catalunya (ells mateixos van declarar davant del jutge que aquesta mai no va ser la intenció del referèndum de l'1 d'octubre del 2017). Parlem d'esdevenir el partit central del catalanisme, ara reconvertit en independentisme. Pescar tots els vots possibles de l'espai de l'antiga CiU i també del sector més sobiranista del PSC, per tal de tenir l'hegemonia d'aquest espai polític.

Per complir aquest objectiu han fitxat exdirigents socialistes i Iniciativa per Catalunya, de l'entorn de la CUP i fins i tot d'Unió Democràtica. I també han rebaixat el discurs, renunciant a la unilateralitat i apostant per pactes amb el Govern de Pedro Sánchez.

Aquesta tàctica sembla que no ha quallat ni en els seus convençuts ni en els que havien de convèncer. Van arribar a ser la força més votada a Catalunya a les darreres eleccions generals i ostenten la presidència de la Generalitat. Però a les municipals va quedar demostrat que la seva estratègia comença a estar esgotada.

Ni el mastegot de les municipals els ha fet canviar d'idea. I a les pròximes generals segueixen la mateixa estratègia que els ha portat a perdre 300.000 vots. ERC ha tornat al passat, ho segueix apostant tot al peix al cove i està quedant demostrat en aquesta campanya.

“Defensar Catalunya és defensar els seus serveis, infraestructures i condicions laborals dignes. És defensar la seva llengua, la seva gent i la llibertat per decidir el nostre futur”, deia Gabriel Rufián aquest dijous a la cadena SER. Una frase que, sens dubte, podria haver signat Artur Mas o fins i tot Jordi Pujol.

També al seu programa electoral es pot aquest retorn al passat d'Esquerra. “Exigim un sistema de finançament que acabi amb el dèficit fiscal” a Catalunya. Això és exactament el que defensava Convergència i Unió per allà l'any 2010. Queda clar que la seva meta no és altra que tenir prou pes a Madrid per aconseguir petits avenços per a Catalunya, com passava ara fa uns anys.

ERC ha apostat per tornar al passat, però obviant tot el que va passar el 2017. Com si el 'procés' no hagués passat mai i que el context polític espanyol (i català) tampoc no hagués canviat. De moment, ja van ser castigats el 28-M i ara les enquestes auguren un altre daltabaix per al 23-J.