ERC posa un parany a Junts: la freda venjança dos anys després

Més enllà de les contradiccions que comporta l'acord amb el PSC, i del desgast que suposarà els propers mesos, és innegable que el moviment estratègic d'ERC no està mal llençat. Cal recordar que el 12 de maig van perdre 13 diputats i van veure com Junts els avançava amb quinze diputats més i una indiscutible posició de superioritat en la lluita particular per l'hegemonia de l'independentisme.

Junts ja havia usurpat a ERC la clau de la governabilitat a Espanya i arribava a ocupar el lloc de soci preferencial en lloc dels republicans. A més comptaven amb la carta del retorn de Puigdemont, mentre els republicans es dessagnaven en una lluita interna de conseqüències impredictibles. Però l'aritmètica electoral va oferir als republicans un avantatge inesperat, que han decidit aprofitar.

Amb totes les contradiccions que comportava, la cúpula d'Esquerra sempre va tenir clar que l'única sortida era l'acord amb el PSC. Un acord que els permet el replegament intern en espera de resoldre la crisi interna i esperar temps millors. Però sobretot, el pacte permet als republicans cobrar-se la venjança de la sortida de Junts del govern català l'octubre del 2022, posant-li a més, un perillós parany.

La venjança d'ERC a Junts

Junts va decidir en una maratoniana reunió el 7 d'octubre del 2022 trencar el govern amb ERC i deixar els republicans en minoria. Esquerra s'ha cobrat ara la venjança, dos anys després, en una altra maratoniana reunió. Aquesta vegada el cop és més sever, perquè deixa Junts a l'oposició quatre anys més, deixa el partit molt debilitat i compromet en gran mesura l'horitzó polític de Carles Puigdemont.

ERC es queda a l'oposició però amb la clau de la governabilitat a Catalunya, podent així condicionar el govern de Salvador Illa, per exemple amb la negociació dels pressupostos. Primer avantatge de l'acord, Esquerra reverteix el sorpasso de Junts a les eleccions i assumeix un paper principal en la política catalana mentre relega els juntaires a una posició secundària. Segon avantatge, ERC ajorna les crisis interna i trasllada la pressió a Junts, que ahir va reunir la seva executiva d'urgència per preparar la resposta al cop.

Cal tenir en compte que Junts amb prou feines conserva poder territorial a Catalunya i que els propers quatre anys d'oposició debiliten molt el partit. Tot el pes recau ara sobre Carles Puigdemont, que molts dins del seu partit culpen de la marginalitat en què es troben ara. Ara només els queda el retorn de Puigdemont i continuar estirant el xiclet del victimisme processista, encara que sectors interns comencen a pensar en una transició interna per acabar amb el puigdemontisme .

Un perillós parany

Sense poder territorial ia l'oposició a Catalunya, a Junts només li queda (a part de la tornada de Puigdemont) retenir la seva posició d'influència a Madrid. En aquest sentit, la negociació del sistema fiscal singular d'ERC amaga una trampa subtil als juntaires. I és que el canvi del sistema de finançament autonòmic necessitarà passar pel Congrés, i el PSOE necessitarà el vot de Junts per tirar-ho endavant.

Per això per al PSOE ara és crucial consolidar l'aliança amb ERC sense deteriorar les relacions amb Junts. Però alhora ERC obliga així Junts a votar a favor o en contra del seu sistema de finançament. Els republicans no només treuen pit per haver aconseguit el concert econòmic que Artur Mas no va aconseguir, sinó que esperen que la votació al Congrés deixi en evidència Junts.

ERC ja ha fet una crida a Junts a sumar-se al finançament singular , cosa que suposa una humiliació per als de Puigdemont. Si voten a favor al Congrés avalaran a la seva manera l'acord d'ERC amb el PSC, però si voten en contra s'arrisquen a sacrificar la seva posició al Congrés. ERC ha pres una decisió arriscada, però de moment ha aconseguit acorralar i debilitar Junts.